Vídeos

El menjador rodó de Nero

Tothom sap qui era l’Emperador Nero, no hi ha ningú que no ho sàpiga. Quan es va morir van destruir el seu Palau i es va fer el que es va poder per tal d’esborrar-ne la memòria, però el Palau i la imatge de Nero continuen obsessionant-nos al cap de 2000 anys.

Fa poc al bell mig del Palati’ van descobrir els fonaments de la “Coenatio Rotunda” de Nero, o almenys tot ho fa pensar. Però què era exactament la “Coenatio Rotunda”? Una coenatio era un menjador per banquets, s’anomenaba així perquè normalment els banquets es celebraven al vespre, el dinar en canvi solia ser frugal i ràpid, es menjava poc, de peu dret i fora de casa.
La “Coenatio Rotunda” era, doncs, un menjador pels banquets rodo. Formava part de la Domus Aurea de Nero, que era el Palau exagerat i luxos que aquell emperador es feu construir després del famós incendi de l’any 64 d.c que la tradició li ha volgut atribuir. No sabem exactament si Nero fou realment culpable de l’incendi, sembla ser que els senadors van divulgar aquesta noticia per poder-se’n desfer. Nero era un personatge incòmode, la història l’escriuen els que governen i en aquell moment el senat era enemic de Nero. El que no podem negar és que l’incèndi li anà la mar de bé per poder realitzar un somni: ampliar el Palau. Feia temps que Nero es queixava i que deia que era massa petit.
Sabem com era la Domus Aurea sobretot gràcies a les descripcions que en van fer els escriptors d’aquell temps i en part gràcies al que n’ha quedat, només una petita part.
El Palau ocupava 80 hectàrees, entre jardins i edificis, i s’estenia al damunt de tres dels 7 turons de Roma. Cap Emperador tingué a Roma un Palau semblant. Tots els emperadors que governaren abans que ell visqueren al damunt del turo Palatí. Per Nero el palau del Palatí era poc i l’incendi del 64 li servi com excusa per poder expropiar al poble les terres que necessitava per poder-lo ampliar i construir un palau que ell definí “finalment a mesura d’ un home”. Després de l’incendi digué als romans que reconstruiria Roma i anuncià una nova edat d’or, per aquest motiu anomenà el seu Palau “Casa Daurada”, perquè n’havia de ser el símbol. Feu recobrir els seus murs i els seus sostres amb or, gemmes, marbres i ivori perquè la Domus Aurea era la casa d’ un emperador semblant al Sol o al Deu Apol•lo, que segons la mitologia il•luminava la terra al damunt d’un carro de foc, i havia de lluir i brillar sota els raigs del sol.
Del palau n’ha quedat ben poc perquè després de la mort de’n Nero Vespasià el feu demolir. Volia d’aquesta manera esborrar el record d’aquell emperador i reconciliar-se amb el poble, tornant-los les seves terres. N’ha quedat només una petita part sota el Colle Oppio. El que ha quedat era un pavelló de representació, un lloc luxós i sofisticat on en Nero rebia als seus convidats, celebrava banquets i exposava les seves obres d’art. Tot el pavelló s’organitza al voltant s’una sala que en temps de Nero degué ser espectacular. Es una sala octagonal coberta amb una cúpula. No se’n conserva cap ornament. Gràcies a les empremtes de les parets sabem que estava recoberta de marbres i la cúpula probablement amb fusta, recoberta de teixits i draps. Al centre de la Cúpula hi ha un òcul per on entrava la llum del sol. Aquesta sala és la mes gran i la mes sofisticada arquitectònicament parlant. Era una sala panoràmica, que passa gradualment de l’octagon a l’esfera ja que la planta octagonal acaba amb una cúpula, una de les primeres cúpules realitzades pels romans a més!.No sabem exactament quina era la funció de la sala. S’ha dit que podria haver estat una caenatio, potser la “coenatio rotunda” de la qual ens parlen les fonts.
Svetonio ens diu que la Coenatio Rotunda era un menjador majestuós i rodo, girava sobre si mateix, imitant la terra, dia i nit, i de la seva cúpula queien pètals de flors i perfums. La caenatio del colle Oppio hi podria fer pensar tot i que no s’ha trobat cap mecanisme que la pogués fer girar. Fins fa poc els arqueòlegs es dividien entre aquells que consideraven que la coaenatio del Colle Oppio era la coenatio Rotunda de la qual parla Svetonio i aquells que creien que la coenatio rotunda estava en un altre lloc i que encara no s’havia descobert. Els arqueòlegs que defensaven la primera teoria deien que molt possiblement el que girava no era la sala sinó el sol que entrava a traves de la cúpula i que a mesura que avançava el dia recorria les sales radials, com un rellotge. Els que defensaven la segona creien que la Coaenatio Rotunda devia estar al damunt del Palatí o en algun altre lloc i que podia haver estat destruïda després de la mort de Nero.
Fa pocs anys un equip d’ arqueòlegs italofrancès va descobrir al damunt del Palatí un estructura circular sense precedents en la història romana. Molt possiblement es tracta de la base del menjador rodo de Nero. Al centre de l’estrucutra hi ha un piló de 4 metres de diàmetre que molt possiblement era el centre d’un mecanisme que feia girar la sala. S’ha hipotitzat que la rotació de la sala fos gràcies a un mecanisme hidràulic. L’estructura és de després de l’incendi del 64 i d’abans de la “Damnatio memoriae” de Nero (és a dir :de la condemna de la memòria), per tant molt possiblement formava part de la Domus Aurea que, com hem dit abans, s’estenia al damunt de 3 turons: el Palatí, el Celi i l’Esquili. La coenatio del Palatí era panoràmica i com que girava es podia gaudir d’una vista de la vil•la i de Roma a 360 graus. La podeu veure si aneu a l’anomenada vigna Barberini del  Palatí. Les excavacions encara continuen però tot fa pensar que amb aquesta descoberta s’ha revelat un gran enigma que ha fascinat a moltes generacions d’aqrueòlegs: el lloc, l’existència i el mecanisme que feia girar la sala més festosa del Palau de Nero.

Les ultimes troballes del Palatí: el mecanisme que feia girar la coenatio.

Les ultimes troballes del Palatí: el mecanisme que feia girar la coenatio.

De mi s’han dit algunes coses a la ràdio, a la televisió i als diaris i quan tingui temps m’hi posaré. Haig de confessar que parlar de mi em fa un mica de mandra…

Començo penjant els enllaços de tv3 i mica en mica aniré penjant també els altres.

.A TV3

EXPORT

Aparició a Export.cat un interessant programa dedicat a l’exportació dels productes catalans a l’ estranger.

Al programa Export.cat de TV3 del juliol 2011, menjo calçots i presento la meva activitat de visites guiades en català a Roma.  Cliqueu al damunt per veure-ho! i de pas sabreu més coses de Roma i dels que hi vivim.

marato

El dia 06 de desembre, en ple pont de la immaculada, vaig dur a terme una visita guiada gratuïta a la Roma subterrània i els donatius dels participants de la visita van ser per la Marató de tv3 que estava dedicada a les malalties neuro degeneratives. Vam fer turisme en català, promoure la llengua i vam ajudar la ciència i als malalts que pateixen aquesta malaltia. També vam donar un 10% del que es va guanyar en les visites guiades en grup que estaven programades pels turistes catalans que van venir a passar el pont a Roma. Va ser un èxit! De les mes de 2000 activitats programades van escollir les nostres visites guiades per sortir a la televisio, entre altres. Quina sort!

Visites guiades en motiu de la Marato de tv3 dedicada a les malalties neurodegeneratives

A LA RADIO

rac petit

Entrevista a Els veïns de dalt de RAC I.  Els veïns de dalt ens porta a recórrer tota Europa per conèixer-la una mica millor, amb una mirada humana, a l’Europa de les persones.  Presentat per Eduard Pujol i Biel Cadilla.

https://soundcloud.com/rac1oficial/els-ve-ns-de-dalt-it-lia-23-06?in=rac1oficial/sets/els-ve-ns-de-dalt-1 Voleu saber com és viu a Roma. S’hi viu be?

catalunya ràdio

Entrevista a Dossier de Catalunya Ràdio durant un monogràfic dedicat a la capella Sixtina en motiu dels 500 anys de la realització de la decoració de la volta per part de Miquel Àngel. Aparec al final de l’entrevista donant la meva opinio sobre la gestió turística dels Museus Vaticans. La meva opinió és una mica dessacralitzant, ho sento! hauria estat diferent si m’haguessin fet parlar de Miquel Àngel i dels frescos.

La capella sixtina, la mà de l’home i el dit de Deu. Entrevista.

A LES PAGINES D’ UN LLIBRE

passio

Apareixo citada a les pàgines del llibre la Passio Italiana de Carod Rovira, guanyador dels Premiso Octubre 2012. La passió italiana és, tot alhora, llibre de memòries i quadern de viatges, retrats literaris i erudició cultural, mirada a la història i prosa lírica, amb passejades inesperades pel món de la gastronomia i el cinema. El recorregut pels propis llocs de la memòria (Roma, Sicília, l’Alguer, l’illa de Tabarca i el Cambrils natal) té un fil conductor: Itàlia i la Mediterrània.

Del llibre em va agradat molt, com és natural, el capítol dedicat a Roma a on Carod Rovira explica les seves impressions i vivències a la ciutat eterna. Es ple d’anècdotes divertides com la de seva assistència a una canonització a Sant Pere o a una recepció l’ambaixada d’Espanya. Al final d’aquest capítol, en un apartat dedicat als catalans de Roma hi he descobert el nostre nom. Fa impressió i sobretot il.lusio trobar-nos en les pàgines d’un llibre que parla de Roma, dels catalans il.lustres que hi van viure i de la fascinació que aquesta ciutat va exercir al damunt d’ells. Marià Fortuny, Ramon Llull, Josep Pla…. son només alguns del personatges que hi surten. Entre mig de tanta excel·lència, en un raconet, també hi surt la barqueta de Romaquí, que d’ il.lustre no en te res, però navega dins dels meandres del Tiber, portant catalans amunt i avall obrint pas a una nova generació de turistes.

carod

A LA PREMSA ESCRITA

 

roma-en-catalc3a0-avui-2008

El primer cop que es parlà de mi fou l’any 2008 al diari Avui. Cliqueu al damunt si no porteu ulleres i ho llegireu millor.

romaqui-article-el-punt-2011

Encara que sembli que no pugui ser a Roma no es donen autoritzacions de guia turístic en llengua catalana. L’ article de El Punt Avui parla d’aquest problema i de com l’he hagut d’enfrontar. Si clicant al damunt continueu sense veuer-ho be, cliqueu dos cops i us apareixerà una lupa. Si encara no ho llegiu aneu a l’oculista o compreu-vos unes ulleres.

blog-doriol-jonqueres-guies-a-roma-marc3a7-2011

El bloc de l’ Oriol Junqueres tracta el mateix tema de les habilitacions i us el penjo perquè veieu que el problema a Roma i a les majories de Provincies italianes és greu. Malgrat la carta de Junqueres les habilitacions en llengua catalana continuen sense donar-se.

Continuare penjant coses demà…

Les llums de Sant Pere

Ho sabíeu que des del 1600 fins a mitjans del segle XX la cúpula de Sant Pere, la façana i la columnata de sant Pere s’il·luminava amb espelmes durant festes i aconteixaments importants?

Encarregats de fer-ho eren els anomenats “Sanpeitrini” és a dir els treballadors de la Basílica de Sant Pere, que amb cordes escalaven la cúpula, posaven les espelmes i mes tard les encenien. Una feina perillosa, difícil i esgotadora! L’espectacle era increïble! A la nit dels Jubileus, de canonitzacions o de la festa de Sant Pere i Pau centenars d’espelmes reseguien l’arquitectura de la Basílica i la seva cúpula genial. Podeu veure l’efecte que feien al final d’aquest vídeo.