La Mola salsa era un pa sagrat usat en els ritus religiosos del l’antiga Roma.
S’ oferia a la Divinitat i en petites porcions als fidels o també es posava al damunt dels animals durant el sacrifici. La paraula italiana “immolare” vol dir en efecte sacrificar o cobrir amb mola salsa. La paraula Mola deriva de moldre, ja que el pa estava fet amb gra molt i Salsa deriva de salat, ja que un cop fet el pa es salava.
Aquest pa sagrat només el podien fer les sacerdotesses Vestals i s’usava a les festes romanes més importants. Les vestals el preparaven 3 cops l’any, cultivaven el gra i el recollien elles mateixes. Era un ritu molt rigorós. Segons alguns aquest ritu és a l’origen del ritu cristià de l’Eucaristia.
Però qui eren aquestes sacerdotesses? Les sacerdotesses Vestals eren les sacerdotesses de la deessa Vesta, una de les divinitats més arcaiques. Vesta era la germana de Zeus i es corresponia a la Hestia grega, filla de Cronos. El seu animal sagrat era l’ ase.
La deessa vesta era una divinitat molt important pels romans, ja que era la deessa de la llar, de la família. Aquesta estava simbolitzada pel foc perquè era al voltant d’aquest que es reunia la família i la subsistència d’una comunitat depenia en gran part del foc. El foc de Vesta simbolitzava per tant també el foc de Roma i no es podia apagar mai. A dins del temple de Vesta no hi havia cap escultura com en tots els temples sinó que hi havia un foc encès que les Vestals tenien l’ obligació de mantenir encès.
Les sacerdotesses Vestals, de fet, eren la personificació de la mateixa divinitat, la seva reencarnació i per aquest motiu eren venerades i molt respectades. Havien de ser perfectes i pures. Eren nobles, sense defectes físics i verges, esdevenien vestals quan eren nenes, al voltant de 6 anys. Aleshores se les aïllava, se’ls hi tallaven els cabells i se les vestia igual. Com tots els sacerdots portaven vestits humils i el cap cobert perquè eren també les que servien a la divinitat. Se les pentinava amb trenes postisses. Aquest era també el pentinat que portaven les romanes quan es casaven, només es podien pentinar com les Vestals aquell dia, que era quan fundaven una nova família.
El foc era el símbol de la família i s’usava en molts rituals. Quan dos joves es casaven la mare de la núbia encenia un foc a la llar de casa i el portava a la llar dels fills perquè aquests encenguessin també la seva llar i allò consagrava la nova casa. De la mateixa manera quan naixia un fill al cap de 5 dies se’l feia voltar al costat del foc com a símbol que entrava a formar part de la família.
El temple de Vesta era rodo, com les antigues cases de Roma, com les cabanes de’n Ròmul. Sorgia al damunt d’un gran podi circular. Sota el temple, dins la base circular s’hi guardaven alguns objectes sagrats que nomes les Vestals podien tocar.
La festa de Vesta era a la primera quinzena del mes de Juny. Durant aquella festa les matrones romanes podien entrar descalces a la base del temple però no podien arribar al seu centre a on es conservaven els objectes sagrats, només les Vestals podien accedir-hi. Les matrones podien accedir només a la sala a on hi havia el forn i el morter per fer la mola salsa.
El foc de Vesta fou apagat definitivament el 391 d.c quan el cristianisme esdevingué la religió d’estat i s’aboliren els cultes pagans. Però alguns ritus encara continuen en la religió cristiana que te molts elements i és també fruit de les religions paganes.
Roma per un forat 