Rafael a Roma no només va pintar les estances del Papa Juli II. Va rebre també nombrosos encàrrecs del banquer Agostino Chiggi, un dels homes més rics del seu temps, gran amic de Juli II. Aquestes fabuloses pintures són a Roma però poca gent va a veure-les. Les trobareu a dins l’església de Santa Maria della Pace decorant una capella privada d’ Agostino Chiggi. Aneu a veure-les!. Representen les Sibil·les i els profetes.
L’ església és de Pietro da Cortona que, juntament amb Bernini i Borromini, fou un dels arquitectes principals del barroc, tot i que ell es considerava sobretot un pintor perquè com tots els artistes d’aquell temps era polifacètic. Al costat d’aquesta església de façana imponent i teatral hi ha el claustre de Bramant, un dels genis de Renaixement i un altra joia de Roma. Si l’església fos tancada penseu que entrant al Claustre, pujant per les escales, podreu veure els frescos de’n Raffaello mirant per una finestra que comunica amb aquesta.
Miquel Angel, que no sentia massa simpatia pel jove Raffaello, quan les va veure el va acusar de plagi, d’haver copiat les sibil·les que ell havia pintat a la Capella sixtina.
Però no va ser l’única desventura que va tenir Rafael amb aquestes pintures…. Va rebre 500 escuts com a paga i senyal per fer-les però un cop va haver acabat Agostino Chiggi, que era molt ric però no oblidem que era un banquer, li va dir que ja l’havia pagat i que amb aquells 500 escuts ja n’hi havia prou. En Rafael enfadat li va dir que allò eren 4 rals, que la seva obra valia molt mes! i va proposar a Agostino que si no hi estava d’acord ho preguntes a un expert.
Agostino, que coneixia la rivalitat entre Rafael i Miquel Àngel, va decidir preguntar el preu a Miquel Àngel confiant que aquest li donaria la raó. Miquel Àngel, que era el rival de Rafael però n’apreciava l’art, mirà el fresc amb atenció i digué “Aquest cap val 100 escuts!” “i aquest altre?” preguntà el banquer. “Aquest altre val 100 escuts més”. Aleshores el banquer preferí no preguntar res més i pagà a Rafael el que li havia de pagar perquè si un sol cap li costava 100 escuts qui sap quant li podien costar 10 caps, 20 braços i 20 peus..
Roma per un forat 