L’anomenen il “Cèmbalo Borghese” perquè te la forma d’un clavicèmbal. Aquest magnific palau fou construït pels Borghese, una de les famílies més riques de Roma, el segle XVI. Fou el Cardenal Camillo Borghese, que volia una residència amb vistes al riu, el que l’adquiri i en feu completar les obres pel seu artista preferit Flaminio Ponzio. S’endeutà per tal de fer-ho però un any més tard esdevingué Papa, adoptant el nom de Pau V, i això li permeté saldar tots aquells deutes ràpidament. Esdevenir Papa era molt rentable. Els Borghese tenien moltes residències a dins de Roma i aquesta esdevingué la seva cort, el Palau de família per excel·lència.
El 1800 un dels membres d’ aquella família, també anomenat Camillo, es casà amb la germana de Napoleó i a aquesta li foren dedicades algunes estances dins del Palau, però Paulina no li agradaren prou i preferí viure en un altre palau que els Borghese tenien dins la ciutat. De totes maneres el palau contenia la seva escultura, realitzada per l’escultor Canova. Aquella escultura causà admiració i escàndol perquè representava a la francesa nua, ajaguda al damunt d’un llit, com Venus. Com ha gosat posar nua Paolina?, li deien les dames, i ella responia sorneguera: ” No pateixin que a l’habitació hi havia una estufa!”. Era en aquest Palau que Camillo Borghese la mostrava als convidats i amics juntament amb altres obres d’art. A vegades ho feia de nit, a la tènua llum d’una espelma, i a tothom donava la sensació que aquell cos de marbre era un cos real i que es trobaven al llit de Madame Bonaparte en carn i ossos. ..fins que un dia fixant-se en l’esguard dels homes que contemplaven l’escultura el príncep Camillo s’engelosí i decidí transportar-la en un altra residència perquè passes més inadvertida.
La façana del palau rep el nom del “teclat borghsese” perquè sembla el teclat d’aquest clavicèmbal gegant. El segle XVIII es considerava una de les meravelles de Roma. Ara a dins hi ha algunes oficines de l’ambaixada d’Espanya però en una part del Palau encara hi viuen els Borghese.
Que bonic el clavicèmbal Borghese! Quan un se’l mira sembla que senti les seves notes, es té la sensació que del darrere d’una cantonada apareixerà Domenico Scarlatti , s’alçarà la cua de la jaqueta, s’asseurà i es posarà a tocar.
Roma per un forat 