roma medieval

Perquè els Papes es canvien el nom?

Juan_II__papa_LVI

Sabeu perquè els Papes adopten un altre nom?

La història és llunyana…Joan II, un Papa del segle VI, fou el primer Papa a adoptar un nom diferent i el que encetà aquest costum.

Sabeu perquè es canvià el nom? Doncs molt senzill, el seu nom verdader era ni més ni menys que Mercuri, tenia el nom d’un Déu pagà. Com podia tenir un Papa de Roma, el missatger de Crist, el nom del missatger de Zeus?!!!

D’aquest Papa no sabem gaires coses, sabem que fou escollit després d’un conclave llarg,complicat i polèmic que durà dos mesos. A aquella època la seu vacant era espai per negociacions i compra-venta de càrrecs eclesiàstics. Aquest era un costum molt freqüent des de temps de Constantí, sovint esdevenia Papa no qui era més pietós sinó qui mes diners oferia. La compra-venta de càrrecs rebia el nom de simonia perquè el primer que feu servir els diners per comprar poder dins l’església fou un tal Simó, anomenat el màgic. Aquest era un mag dels temps de Sant Pere, famós pels seus prodigis sobrenaturals i el que aleshores s’anomenaven miracles. Diuen que amb els seus miracles cercava de convèncer als altres que era un Déu i que volgué corrompre a Sant Pere oferint-li diners perquè aquest li deixes administrar l’esperit Sant. Mori segons una llegenda colgat de terra quan volgué demostrar els seus poders: s’enterrà sota terra dient que resuscitaria al cap de tres dies però al cap de tres dies estava mort, i enterrat és clar.

El Papa Joan II, portava el nom del Déu protector del començ i dels lladres!, i diuen que comercià per tal d’obtenir el seu càrrec… Vés a saber, durant aquells dos mesos de seu vacant, com solia passar sempre que es moria un Papa, van desaparèixer alguns objectes litúrgics de valor. Hi havia sempre un tragí de ventes d’objectes sagrats per part de qui no tenia diners per comprar-se un càrrec. Tot i que un cop esdevingué Papa cercà de posar fre al simonisme. Qui sap!, en tot cas el primer que va fer fou canviar-se aquell nom tan incòmode, que res de pietós tenia.

L’ art cosmatesc

cosmatesco

 

Aquest terra tan bonic el podeu veure a la Basílica de Sant Joan de Letrà, la catedral de Roma.

És un terra cosmatesc, característic de les esglésies medievals de Roma. Però què vol dir cosmatesc? Cosmatesc deriva de Cosmati que era el nom d’una família de la Roma medieval. Els Cosmati eren una família d’artesans especialitzats en la realització d’objectes de marbre per la decoració d’esglésies i palaus. Tractant-se de l’època medieval com podeu imaginar-vos aquesta família usava peces de marbre reciclat i feia mosaics amb tesel·les que s’obtenien fent a bocins una columna del Fòrum romà, una escultura del Palatí… Hauria estat impensable aleshores portar porfidi d’Egipte, o marbre cebollí! També usava altres materials més simples com vidres de colors o ceràmica, que donaven a les seves obres uns reflexos molt bonics. Els cosmati usaven aquesta tècnica peculiar no només per decorar els terres sinó també objectes i mobles litúrgics com altars, canelobres pasquals, cimboris, etc… Posteriorment altres famílies d’artesans també usaren aquesta tècnica, entre ells la família dels Vaselletto, tot i que avui dia es parla d’art cosmatesc, sense distincions.

La Festa dei Noantri

madonna

 

La “festa dei Noantri” és la festa de Trastevere i dura 15 dies. “Noi Antri” vol dir en llengua popular “nosaltres, els altres” perquè a Tratevere hi vivia la gent més humil de la ciutat, els altres. La Mare de Deu de Trastevere és l’anomenada “Madonna dei Noantri” o també “Madonna Fiumarola” perquè una llunyana llegenda diu que després d’una tempesta terrible, uns pescadors de Trastevere la van trobar surant prop dels marges del riu. “Fiume” en efecte vol dir riu i “fiumarola” és una manera de dir romana que significa “del riu” però mes aviat en sentit de Senyora d’aquest. La Madonna de fusta fou regalada als Carmelitans de Trastevere, aleshores li fou construït un oratori i esdevingué la protectora de Trastevere. Si la voleu veure haureu d’anar a l’església de santa Àgada a Trastevere.

Cada Juliol, d’aleshores ençà, l’estàtua s’engalana amb joies i vestits elegants i es passeja pel riu i pels carrers de Tratevere en una processó que la porta fins a l’església de Santa Maria in Trastevere. Els centenars de persones que segueixen la processo en acabat mengen i veuen al damunt de taules de fusta instal.lades als carrers, unint com és tipic a Roma cristià i profà. Avui dia per la “festa dei Noantri” hi ha moltes iniciatives culturals pels “noantri” i també pels “voantri”, és a dir vosaltres els altres: podreu passejar entre paradetes d’artesans, de dolços, assistir a espectacles de carrer i festes religioses…però no us perdeu la processo el 28 de Juliol, símbol de la Roma popular i profunda!.

“Madonna dei noantri dacce ‘na mano a noi e puro all’antri!” (Mare de Deu dei Noantri, donan’s una mà a nosaltres i dona-la també als altres!)