El Gland de jesús

Doncs sí! Sembla que no pugui ser però d’entre els milers de relíquies cristianes, algunes tan improbables com la del sospir de Crist o les plomes de l’arcàngel Gabriel, també hi ha un Gland. Escrivim Gland amb majúscules perquè no es tracta d’un gland qualssevol, és el gland que es tragué al nen jesús quan fou circumcís i pel que es veu tenia poders miraculosos. El Gland de Jesús curava la infertilitat de les dones entre altres coses, per aquest motiu Caterina de Valois, muller d’Enric IV d’Anglaterra, que tenia certes dificultats en gestar un hereu, en comprà un. M’imagino que es pensà que comprava l’autèntic perquè pel que es veu en circulaven 18 per tota Europa. El comerç de relíquies fou molt usual en època Medieval. Posseir relíquies era aleshores important, aquestes donaven un cert benefici als seus propietaris: beneficis espirituals, miraculosos i també econòmics. Les relíquies eren rentables per les esglésies perquè atreien peregrins I també els seus moneders, els ciutadans que les compraven obtenien indulgències, és a dir tenien més possibilitats d’anar al paradís o d’anar-hi més rapidament. Això generà un tràfic consistent d’aquestes i també els caçadors o comerciants de relíquies, que per diners I a vegades amb el beneplàcit de l’església no dubtaven en inventar-les. És per aquest motiu que ens trobem amb relíquies tal volta improbables com els corns de Moisès, I amb 18 glands de Jesús o amb mil·lers d’ estelles de la vera creu, les suficients per generar un bosc.
El Gland de Jesús més famós estava a Roma, és clar. Fou un regal de l’emperadriu d’Orient a Carlemany amb motiu de les seves noces i aquest quan fou coronat Emperador el donà al Papa. Arribà a Roma, per tant, el segle IX i estava dins del Sancta Sanctorum. El Sancta Sanctorum fou la capella Privada dels Primers Papes, podriem dir que era la Capella sixtina d’ època medieval. Aquesta estava dins del Palau de Laterà, al costat de la basílica de Sant Joan, que fou el primer palau dels Papes. La Basílica de Sant Joan és la catedral de Roma i la Primera basílica Cristiana. Aquesta juntament amb el Palau fou construïda al costat de les muralles, en una zona perifèrica, perquè quan Constantí legalitzà el cristianisme encara hi havia molta població cristiana, senadors cristians… i no convenia un lloc massa vistós. La capella Papal rebia el nom de sancta Sanctorum perquè a dins s’hi guardaven les relíquies més sagrades de l’antiguitat, era el lloc més sagrat que hagués existit mai. Jutgeu vosaltres mateixos: un quadre realitzat per un àngel que representa el rostre de crist i que els Papes passejaven per Roma durant les processons importants, aquest miracle fou recobert de plata per tal de protegir-lo però fou dotat de portes que obrint-se permeten veure la cara de crist i també les seves cinc llagues; l’Escala Santa del palau de Pons Pilat que Jesús pujà el dia que fou jutjat, divuit graons de marbre que Santa Elena portà a Roma d’un a un i que els fidels pugen de genolls; les sandàlies del nen Jesús; la cadira del Sant sopar; la sang de Crist coagulada; fragments de la columna a on fou lligat i fuetejat; una espina de la corona; part de l’esponja usada durant el seu calvari; els caps de Sant Pere i Pau; els raigs de l’estel que guià els Reis mags cap a Betlem… i el gland del qual parlàvem. Podeu anar a veure l’ Escala Santa i el Sancta Sanctorum quan visiteu la Basílica de Sant Joan de Letrà puix estan al seu costat, només cal que creueu el carrer.
Algunes d’aquestes relíquies van desaparèixer. Entre aquestes hi ha el gland que pel que es veu fou robat durant el famós i terrible saqueig de Roma del 1527 dut a terme per l’exèrcit de mercenaris del Rei Carles V. El soldat que se l’endugué juntament amb el bell relicari fou capturat i fet presoner a Calacata, un poblet medieval encrespat al damunt d’una roca situat a pocs quilometres de Roma. Fins fa poc allí estava el gland de Jesús i aquest es mostrava al poble durant les processons de la Santa circumcisió que abans del Concili Vaticà II, que abolí la festa, se celebrava l’1 de Gener. Desaparegué misteriosament després de la processó del 1983, no fa pas gaire. La majoria de glands desaparegueren molt abans, durant la reforma Protestant i la revolució Francesa. No patiu! malauradament a Roma ja no hi trobareu el gland de Jesús però, entre moltes altes relíquies increïbles, hi trobareu encara a Sant Joan de Letrà i també a Santa Maria del Popolo una relíquia una mica més tendre: el melic del Nen Jesús.

El ceptre blau i daurat de l’ Emperador

A Roma hi trobareu tresors que ni us imagineu!  Hi trobareu, per exemple, el ceptre de l’emperador Magenci. Magenci, conegut pels seus vicis i la seva incapacitat de governar, mori ofegat a dins del Tiber combatent contra l’emperador Constantí.

Fou després d’aquesta batalla que Constantí es convertí al cristianisme. Diu la llegenda que la nit abans li aparegué Crist en somnis i aquest li digué que derrotaria al seu rival si lluitava sota el símbol de la creu. Probablement mes que una aparició el que tingué  Constantí fou una il·luminació, aleshores hi havia ja tants cristians a Roma que Constantí arribà a la conclusió que les coses anirien millor políticament si legalitzava el cristianisme. Fou certament aquesta una decisió política. Fins aleshores els cristians havien estat un perill per l’ Imperi puix que el seu monoteisme els portava a negar-se a adorar l’Emperador i això volia dir treure-li poder, per això foren perseguits. Els romans adoraven a centenars de Deus, també estrangers, eren molt oberts en qüestions religioses i haurien adorat també el Déu dels cristians si aquest no hagués fet trontollar tota la seva estructura política.

Durant la batalla, anomenada batalla del Ponte Milvio, Constantí abraçà el Cristianisme posant al damunt dels estendards romans la creu cristiana i tal com li havia predit el somni derrotà a Magènci. Un any més tard legalitzà la religió cristiana.

El ceptre de Magènci té al damunt una esfera de vidre blava, símbol de l’esfera celeste i del poder de l’emperador sobre el món.

Aquest fou descobert el 2006 als peus del Palatí, embolcallat amb un teixit de lli i seda. Pel que sembla els soldats de Magenci, que veien a venir la fi del seu emperador, el van amagar per impedir que se n’apropiessin els enemics.

Els ceptres, llargs 70 o 110 centímetres, eren bastons d’ivori coronats amb un globus o una àguila i foren introduïts per l’emperador August com a símbol de la potència de Roma. Els portaven els emperadors durant les desfilades per celebrar les victòries però fins aleshores només s’havien vist representats a les monedes, encara no se n’havia trobat mai cap. Imagineu-vos per tant la importància del retrobament  d’aquest objecte! Els diaris n’anaren plens!

Els arqueòlegs trobaren dues puntes de llances per desfilades, quatre porta estendards, el magific ceptre que veieu fotografiat i tres esferes més de colors diferents. Al damunt d’una d’aquestes esferes hi ha el forat per la introducció d’una victòria o una àguila.

Els amants de l’antiga Roma el podeu anar a veure al Museu  Nacional d’ Arqueologia de les Termes de Dioclecià, situat a Termini. El ceptre de l’emperador, serà la cirereta que coronarà  la vostra visita a Roma. En aquest cas una cirera de vidre blava, mil·lenària i sumptuosa!.

Un deixeble de Crist amb texans!

 

En una capella del 1600 hi trobareu un sopar d’Emmaus ben especial, un dels comensals porta texans i bambes.

Aquest bonic quadre el podeu veure a la Basílica di Santa Maria in Montesanto, l’ esglesia dels Artistes.

L’ obra és d’un pintor contemporani anomenat Riccardo Tommasi Ferroni i fou realitzada expressament per aquesta església. Roma no deixa de sorprendre’t mai!