A Roma hi trobareu tresors que ni us imagineu! Hi trobareu, per exemple, el ceptre de l’emperador Magenci. Magenci, conegut pels seus vicis i la seva incapacitat de governar, mori ofegat a dins del Tiber combatent contra l’emperador Constantí.
Fou després d’aquesta batalla que Constantí es convertí al cristianisme. Diu la llegenda que la nit abans li aparegué Crist en somnis i aquest li digué que derrotaria al seu rival si lluitava sota el símbol de la creu. Probablement mes que una aparició el que tingué Constantí fou una il·luminació, aleshores hi havia ja tants cristians a Roma que Constantí arribà a la conclusió que les coses anirien millor políticament si legalitzava el cristianisme. Fou certament aquesta una decisió política. Fins aleshores els cristians havien estat un perill per l’ Imperi puix que el seu monoteisme els portava a negar-se a adorar l’Emperador i això volia dir treure-li poder, per això foren perseguits. Els romans adoraven a centenars de Deus, també estrangers, eren molt oberts en qüestions religioses i haurien adorat també el Déu dels cristians si aquest no hagués fet trontollar tota la seva estructura política.
Durant la batalla, anomenada batalla del Ponte Milvio, Constantí abraçà el Cristianisme posant al damunt dels estendards romans la creu cristiana i tal com li havia predit el somni derrotà a Magènci. Un any més tard legalitzà la religió cristiana.
El ceptre de Magènci té al damunt una esfera de vidre blava, símbol de l’esfera celeste i del poder de l’emperador sobre el món.
Aquest fou descobert el 2006 als peus del Palatí, embolcallat amb un teixit de lli i seda. Pel que sembla els soldats de Magenci, que veien a venir la fi del seu emperador, el van amagar per impedir que se n’apropiessin els enemics.
Els ceptres, llargs 70 o 110 centímetres, eren bastons d’ivori coronats amb un globus o una àguila i foren introduïts per l’emperador August com a símbol de la potència de Roma. Els portaven els emperadors durant les desfilades per celebrar les victòries però fins aleshores només s’havien vist representats a les monedes, encara no se n’havia trobat mai cap. Imagineu-vos per tant la importància del retrobament d’aquest objecte! Els diaris n’anaren plens!
Els arqueòlegs trobaren dues puntes de llances per desfilades, quatre porta estendards, el magific ceptre que veieu fotografiat i tres esferes més de colors diferents. Al damunt d’una d’aquestes esferes hi ha el forat per la introducció d’una victòria o una àguila.
Els amants de l’antiga Roma el podeu anar a veure al Museu Nacional d’ Arqueologia de les Termes de Dioclecià, situat a Termini. El ceptre de l’emperador, serà la cirereta que coronarà la vostra visita a Roma. En aquest cas una cirera de vidre blava, mil·lenària i sumptuosa!.
Roma per un forat 