Paolina Bonaparte

Un Palau amb forma de clavicèmbal

cemblao

L’anomenen il “Cèmbalo Borghese” perquè te la forma d’un clavicèmbal. Aquest magnific palau fou construït pels Borghese, una de les famílies més riques de Roma, el segle XVI. Fou el Cardenal Camillo Borghese, que volia una residència amb vistes al riu, el que l’adquiri i en feu completar les obres pel seu artista preferit Flaminio Ponzio. S’endeutà per tal de fer-ho però un any més tard esdevingué Papa, adoptant el nom de Pau V, i això li permeté saldar tots aquells deutes ràpidament. Esdevenir Papa era molt rentable. Els Borghese tenien moltes residències a dins de Roma i aquesta esdevingué la seva cort, el Palau de família per excel·lència.

El 1800 un dels membres d’ aquella família, també anomenat Camillo, es casà amb la germana de Napoleó i a aquesta li foren dedicades algunes estances dins del Palau, però Paulina no li agradaren prou i preferí viure en un altre palau que els Borghese tenien dins la ciutat. De totes maneres el palau contenia la seva escultura, realitzada per l’escultor Canova. Aquella escultura causà admiració i escàndol perquè representava a la francesa nua, ajaguda al damunt d’un llit, com Venus. Com ha gosat posar nua Paolina?, li deien les dames, i ella responia sorneguera: ” No pateixin que a l’habitació hi havia una estufa!”. Era en aquest Palau que Camillo Borghese la mostrava als convidats i amics juntament amb altres obres d’art. A vegades ho feia de nit, a la tènua llum d’una espelma, i a tothom donava la sensació que aquell cos de marbre era un cos real i que es trobaven al llit de Madame Bonaparte en carn i ossos. ..fins que un dia fixant-se en l’esguard dels homes que contemplaven l’escultura el príncep Camillo s’engelosí i decidí transportar-la en un altra residència perquè passes més inadvertida.

La façana del palau rep el nom del “teclat borghsese” perquè sembla el teclat d’aquest clavicèmbal gegant. El segle XVIII es considerava una de les meravelles de Roma. Ara a dins hi ha algunes oficines de l’ambaixada d’Espanya però en una part del Palau encara hi viuen els Borghese.
Que bonic el clavicèmbal Borghese! Quan un se’l mira sembla que senti les seves notes, es té la sensació que del darrere d’una cantonada apareixerà Domenico Scarlatti , s’alçarà la cua de la jaqueta, s’asseurà i es posarà a tocar.

un cafè amb Canova

ristorante canova tadolini babuino spagna

Us aconsello que aneu a menjar o almenys a prendre un cafè al cafè-restaurant Canova Tadolini a via del Babuino, prop de Piazza di Spagna. Menjareu envoltats d’escultures a dins del taller d’un dels millors escultors italians!. El restaurant en efecte és a dins de l’antic taller d’escultures de Canova el qual un cop gran el cedí al seu alumne preferit, Amadeo Tadolini,i que per aquest motiu rep el nom de Restaurant Canova- Tadolini.Les escultures són els models de guix que usaren Canova i altres escultors per fer les seves obres obres d’art, algunes d’elles cel·lebres, exposades als millors Museus del món.

Canova fou un gran escultor neoclàssic. Va néixer el 1757 al Nord d’Itàlia , prop de venècia i el 1779 vingué a treballar a Roma. A Roma aleshores estaven de moda les escultures antigues i hi havia grans col·leccionistes d’art antic. Els escultors de l’època o bé feien escultures encara barroques o bé restauraven les escultures antigues per compte dels col·leccionistes. Canova, veient l’entusiasme que l’ antiguitat suscitava, decidí fer escultures d’ aparença antiga i encetà d’ aquesta manera el període Neoclàssic. Les seves escultures despertaven tanta admiració que fou anomenat “el nou Fídies”. Quan els nobles encarregaven una escultura a Canova tenien la il·lusio que les encarregaven a Fídies o a un dels grans mestres grecs. La seva fama li permeté ser molt sel·lectiu i no acceptava, però, tots els encàrrecs. No feia, per exemple, mai retrats. Els únics retrats que va fer van ser els de la família de Napoleó. Canova, en efecte és l’autor de la cel.lebre escultura de Paolina Bonaparte nua, la germana de l’Emperador.

Si teniu ganes de reviure el període neoclàssic, d’esmorzar dins l’atelier d’un geni, no us podeu perdre aquest cafè-museu!

Us deixo també l’enllaç de la seva web per si li voleu donar una ullada