Montecitorio

L’HOROLOGIUM D’AUGUST

Roma-di-Augusto

Com ja deveu saber un horologium és un rellotge. Els romans tenien certament rellotges però com que eren de sol i d’aigua era impossible que assenyalessin tots la mateixa hora i a Roma era impossible ser puntuals. Sèneca digué que era més fàcil que dos filòsofs es posesin d’acord que ajustar dos rellotges. Els romans dividiren el dia en 12 hores i també la nit, com nosaltres, però les hores no duraven el mateix a cada època de l’any, lògicament a l’estiu eren més llargues. El migdia a l’estiu durava 75 minuts i a l’hivern en durava només 44!.

De totes maneres els romans sabien l’hora. Hi havia rellotges de sol a tot arreu: en llocs públics, a les cases i també existien rellotges individuals, semblant als que ara anomenem de butxaca. Els romans els anomenaven “solaria”, eren portàtils i de petites dimensions. Heu d’imaginar-vos una superfície còncava, com una closca d’ou, a on hi havia marcades les hores del dia i un petit forat per on entrava la llum del sol. Els solaria però només funcionaven bé a Roma, a Nàpols, per exemple, ja no marcaven l’hora exacte.

El rellotge més gran de Roma fou el rellotge d’August. En total tenia 30 metres d’alçada. El va projectar un matemàtic anomenat Fecondio Novio i era d’allò més sofisticat. Constava d’un obelisc i un quadrant de travertí on hi havia indicades les hores, els mesos i els signes zodiacals. Al capdamunt de l’obelisc hi havia una esfera de bronze que projectava l’ombra del sol al terra indicant les hores del dia depenent de cada estació de l’any.

L’obelisc provenia d’ Egipte, de la ciutat d’ Heliopolis. El feu portar a Roma l’emperador August i estava dedicat al Sol. Es un dels molts obeliscos de Roma. Si passegeu per Roma veureu que n’està plena, en total n’hi ha disset. Pels romans eren objectes de propaganda política, un recordatori de la conquesta d’Egipte i normalment els usaven per decorar les arenes dels circs o els temples dedicats a les divinitats egípcies. Cap dels obeliscos de Roma estava a on esta ara, però. Els primers cristians els van destruir considerant-los el símbol del paganisme i del diable. El Renaixement, degut a les obres publiques promogudes pels Papes, van anar apareixent de sota el subsol i els Papes els van restaurar i cristianitzar, colcant-t’hi una creu al damunt. Creien que d’aquesta manera exorcitzarien el diable i els fantasmes pagans. Fou aleshores que els col•locaren a on ara estan, és a dir enmig de les Places i al davant de les esglésies més importants. Ho feren per tal de que els peregrins els poguessin veure des de lluny i poguessin orientar-se fàcilment dins la ciutat, arribant ràpidament a les esglésies principals.

L’obelisc del qual parlem a part de ser un rellotge també era un objecte de propaganda política gegantí. En efecte l’objectiu d’aquell rellotge era sobretot celebrar el naixement d’ August. Estava relacionat amb un temple situat a pocs metres de distància anomenat Ara Pacis Augustae, és a dir : altar de la Pau d’August, un recinte de marbre decorat amb uns relleus magnifics on cada 30 de Gener s’hi sacrificava una truja per agrair als Deus la pau, l’abundància i la prosperitat que August portà a Roma. Els romans consideraven August el salvador de la pàtria. El seu aniversari era el 23 de setembre i el 23 de Setembre de cada any, en coincidència amb l’equinocci de tardor, l’ombra d’aquell obelisc dedicat al Sol entrava dins de l’Ara Pacis Augusta. Només aquell dia de l’any l’ ombra es perllongava i entrava dins del temple, indicant que amb el naixement d’August començava una nova era, una nova edat d’or. El sol en efecte era un astre associat a Apolo, el Deu de les arts, portador de prosperitat.

De totes maneres el rellotge deixà de funcionar aviat, al cap de 30 anys ja no marcava les hores amb exactitud degut als terratrèmols, les inundacions del riu i els moviments del terreny.

Fou descobert al Renaixement per casualitat, en els subterranis de la botiga d’un barber, però no el van restaurar fins tres segles més tard, el 1792. Aleshores el van col•locar al davant del Parlament italià, a prop d’on havia estat l’antic horologium. Part de rellotge encara es pot veure avui dia a sota l’església de San Lorenzo in Lucina, no gaire lluny d’allí. Es veuen les lletres de bronze al damunt del quadrnat de travertí. Quanta història te Roma també sota terra!