mare de deu dels pobres

La Mare de Déu dels peregrins

madonna-dei-pellegrini
Els tresors de Roma són molts i molts vénen a trobar-te sense que tu els busquis. Tel’s trobes quan gires una cantonada, quan entres en una església. Sembla que esperin que algú els descobreixi. Les esglésies de Roma són plenes d’ obres d’art prodigioses, obres que es poden veure gratuïtament i molt sovint en l’ intimitat. Això passa quan s’entra per exemple a l’església de Sant Agostino de Roma, situada a Piazza di San Agostino, a prop de Piazza Navona, el Pantheon i la cafeteria històrica Sant Eustachio, a on fan el millor cafè de Roma.
Molta gent va a beure cafè sense saber que a prop d’aquell cafè hi ha una obra mestre de Caravaggio: Santa Maria del Loreto o dels peregrins. Quanta bellesa en aquest quadre! Val la pena entrar a dins l’església per veure aquella Mare de Déu dels pobres.
La Mare de Déu decora una capella de l’església que pertanyia a un ric notari de Roma anomenat Cavaletti. Fou aquest notari que encarregà a Caravaggio aquest miracle que al seu temps no fou de totes maneres molt apreciat.
Caravaggio pinta la mare de Déu com fins aleshores mai havia estat pintada. La Verge no està asseguda al damunt del seu tro daurat, no porta corona, ni està envoltada d’ àngels sinó que surt de casa seva i s’ acosta als pobres, als peregrins que han anat a trobar-la. S’hi acosta cansada i sense por els mostre el seu fill. És una Mare de Déu terrena, humana, humil que porta pau als peregrins cansats, vells, amb els peus plens de fang i els barrets bruts de la pols del viatge.
A aquella època no van agradar els peus bruts a primer pla, no va agradar que la mare de Déu estes tant a prop de gent bruta, vella, que potser feia pudor i tot.
La casa de la verge és rònega i la Verge té un aspecte vulgar. La model era una prostituta que s’entenia amb Caravaggio i també amb alguns cardenals.
La casa del quadre és a mes la casa del Loreto, una de les relíquies més importants d’occident, és la casa de la Verge que segons la tradició’ fou transportada al segle XIII a la ciutat de Loreto en mans dels àngels!. No hi ha res d’angèlic en aquella casa decrèpita que pinta Caravaggio o potser si…els peus de la Verge de puntetes, com si estes a punt de volar.
Aquest quadre resultà escandalós! No agradà gens al clero puix que aleshores els Sants es representaven tots bells, rossos i distants, com divinitats paganes. Eren temps complicats per l’església, els protestants avançaven pel Nord d’Europa I calia atreure fidels. I com s’atreien? Doncs mostrant-los un paradís perfecte i uns Sants rossos i bells.
Quanta bellesa hi ha però en aquesta Mara de Déu bruna i pobre! Quan entres a l’església sembla que baixi les escales i vingui a tocar-te. Sembla que d’un moment o altre posarà el seu fill entre els teus braços.
No us perdeu aquest tu a tu amb en Caravaggio, és un dels privilegis de Roma.