lleo x

Fer-se el portuguès!

1513_embaixada

A Roma l’ expressió “fare il portoghese” o fer-se el portuguès vol dir, fer-se el tonto o fer per manera de gaudir d’un servei sense pagar. Aquesta expressió romana va néixer al Renaixement en motiu de l’arribada de l’elefant Annone del qual us parlàvem darrerament (doneu una ullada a la nota l’elefant blanc del Papa de la catagoria Roma del Reneixament). L’elefant albí va ser un regal del rei de Portugal al Papa. Li fou regalat juntament amb altres animals exòtics com cacatues, panteres i inclús un rinoceront!. De tots ells aquest certament era el més simpàtic i intel.ligent, n’ era tant de simpàtic que es convertí en la mascota papal. El Papa estava tan enamorat d’aquell elefant que per donar les gràcies al Rei de portugal va concedir a l’ambaixador d’ aquell Regne i a tot el seu seguit el privilegi de ser “ospiti de Roma” es a dir de no haver de pagar res al teatre, als restaurants, a les osteries, als hotels… declarant que eren portuguesos.  Ai quan ho va saber els romans! alguns espavilats van començar aleshores a fer-se passar per portuguesos i a parlar amb accent exòtic a les posades i bars dient que eren portuguesos per tal de no haver de pagar.

Tu diras quan el Papa es va adonar que a Roma hi havia tants”portuguesos”! va revocar aquell privilegi inmediatament!.

L’elefant blanc del Papa

1452328_3651108252374_1578930549_n

A les estances de Raffael i també al Palau del Belvedere, decorant les cornises de marbre i les portes de roure, s’hi pot veure un petit elefant. Un senzill element decoratiu pensareu. No!. L’elefantet que veureu tenia un nom: Annone, i era l’elefant d’un Papa. El Papa en qüestió era el Papa Lleó X, un Medicis, el successor de Juli II, el Papa que encarregà a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina.
L’elefant li fou regalat pel rei de Portugal el 1514, juntament amb altres animals exòtics com panteres, cacatues i inclús un rinoceront. Pel que es veu era un elefant albí de quatre anys provenent de l’antiga Ceilan. Aquell elefant impressionà el Papa amb la seva intel·ligència i delità també a tots els romans. Quan li fou regalat s’agenollà tres cops al davant del Papa i aspirant amb la seva trompa l’aigua d’un cubell ruixà a tots els convidats. Era tant simpàtic que es convertí en la mascota del Papa i la de tots els romans!. Se li dedicaren poesies, pintures i participava sempre a les processons del Papa, a les quals els romans assistien encuriosits i meravellats.
El Papa escolli com a guardià de l’ Annone ni més ni menys que a en Rafael, el qual sentia una gran fascinació per l’animal!.
Malauradament mori al cap de dos anys a causa de la humitat de Roma a la qual no estava avesat, amb el Papa al costat. Fou enterrat al pati del Palau del Belvedere, al mateix pati a on mil·lers de turistes admiren cada dia l’escultura de Laoocont i de l’Apolo del Belvedere.
De l’Annone a Roma n’han quedat molts retrats. Un d’ells el podem veure a les estances de Raffael, dissenyat pel mateix Raffael, a la porta d’entrada de la sala de la signatura, i també al pati del Palau del Belvedere. També està retretat en una font del Palazzo Madama.
Pobre Annone! Va ser immortalitzat pels artistes del Renaixement però potser hauria preferit morir sense pena ni glòria entre les palmeres de Ceilan!.