fantasmes de Roma

EL MUSEU DE LES ANIMES DEL PURGATORI

2012122511624_38

A Roma hi ha centenars de museus. Alguns d’ells son verdaders temples de l’art i els visiten cada any milions de persones, altres en canvi son petits, íntims i els visita molt poca gent. N’hi ha per tots els gustos: museus d’arquoelogia, pinacoteques, de la pasta, de cera…
Avui volem parlar-vos d’un d’aquests museus. Us en parlem perquè és un Museu peculiar i misterios que no coneix gairebé ningú. Aquest Museu està dins d’una església Neogòtica anomenada Església del Sacro Cuore del Suffragio. La façana de l’església s’inspira al Duomo de Milà i és l’unic reflex d’arquitectura gòtica que te la ciutat.
L’església fou construïda el 1894 per un sacerdot francès anomenat Victor Juet, fundador de l’ Associació del Sagrat Cor de Jesus pel Sufragi de les Animes del Purgatori, amb la finalitat de pregar-hi per les animes del Purgatori. Un cop acabada hi hagué un incendi durant el qual alguns fidels veieren el rostre d’una dona trista i melancòlica entre les flames. El rostre d’aquella dona quedà gravat en una de les columnes de l’altar. Aquest fet fou interpretat pel sacerdot com la recerca d’ajut d’una ànima del Purgatori i en quedà tant impressionà que a partir d’aleshores dedicà tota la seva vida a buscar els signes que les ànimes del Purgatori deixen entre elsl vius per demanar ajut, misses i pregaries que les treguin del Purgatori.
El Museu està en una habitació situada al costat de la Sagristia i consisteix en un taulell rònec on s’hi exposen les empremtes deixades per les animes al damunt de vestits, llibres i objectes. Tot plegat està exposat de manera molt simple i poc escenogràfica, a vegades no s’exposa ni tant sols l’objecte original sinó tant sols la seva fotografia. No es vol impactar sinó documentar un fet i explicar-ne la història. Al damunt del taulell hi ha exposades només 10 peces, son les úniques declarades autèntiques per les autoritats eclesiàstiques.
Entre les peces exposades hi ha un coixí d’una monja del Monestir de Santa Chiara del Bambin Gesu a Bastia, prop de Perugia, amb l’empremte d’un dit. Els últims anys de la seva vida va patir molt degut a la seva malaltia, era tísica, i això li va fer desitjar la mort. Pocs dies després de la seva mort va aparèixer al convent per comunicar a una de les seves companyes que Deu l’havia castigat i l’havia enviat al Purgatori i demanar-li ajut.
D’Alemanya prove el signe d’una cremada identificada com l’empremte d’una mà al damunt del llibre “Imitacio de crist”. Aquest document és del 1800. Es diu que a Margarita Demmerlé de Ellingen li va comparèixer la sogra morta de part feia 30 anys demanat-li un pelegrinatge i la celebració d’algunes misses per la seva ànima. La difunta després d’això va aparèixer altre cop a Margarita deixant l’empremte que està exposada en el taulell per agrair-li les pregàries i comunicar-li que havia estat alliberada del Purgatori.
Al damunt d’un tros de roba hi ha l’emprempte d’una mà. Es diu que fou deixada el 1879 a Bèlgica per la senyora Leleux vint i set anys més tard de la seva mort. No aconseguia descansar en pau degut a la vida dissoluta del seu fill i va tornar per portar-lo pel bon camí. Ho va aconseguir ja que Josep Leleux va canviar radicalment, i inclús va arribar a fundar una congregació religiosa.
Això per posar només tres exemples. Si aneu a visitar el Museu en veureu d’altres de semblants i qui sap si us apareixerà també alguna ànima en pena del darrera del taulell!. Segons Victor Juet les ànimes del Purgatori vaguen pel mon molestant els vius per demanar-los que les ajudin a anar al Paradís i una aparició en una Museu i un Església semblants son ben possibles.

EL FANTASME DE LA PAPESA

alessandroalgardi_bustofdonnaolimpiamaidalchini2

EL FANTASME DE LA PAPESA

Aquesta escultura representa un fantasma de Roma i la podeu veure a la Galeria Doria Pamhili.
Roma, com totes les ciutats antigues, te els seus fantasmes. No gaires, això si, perquè els romans han estat sempre amants de l’oci i del bon viure i poc propensos a pensar en fantasmes, però si passegeu de nit pel centre històric podria ser que ensopeguessiu amb alguna ànima amb pena llanguida i escorredissa. Haureu d’esperar la nit fonda, quan pels carrers amb prou feines hi guspireja la llum dels fanals.
El fantasma més famós de Roma és el de Dona Olimpia. Aquest fantasma vaga pels voltants de Plaça Navona, de la qual ben segur heu sentit parlar perquè és una de les places més visitades i admirades de la ciutat, una plaça vorejada de bars elegants, d’història i de palaus barrocs.
En un dels palaus de la Plaça, en el que està situat a la dreta de l’església de santa Agnès, hi va néixer un Papa del barroc, el Papa Innocenci X. Aquest Papa pertanyia a la família dels Pamphili, una de les famílies més poderoses de la ciutat que en època del Papa Innocenci X passava per certes estretors econòmiques. Com tots els Papes que l’havien precedit quan Giovanni Battista Pmaphili es va convertir en Papa i va adoptar el nom d’Innocenci x el primer que va fer va ser dedicar-se a restaurar el palau on havia nascut i a embellir la plaça que hi havia al seu davant. No va escatimar diners i va contractar els artistes més famosos del seu temps: en Bernini i en Borromini, dos artistes rivals que la fortuna o la mala sort, si ens posem al seu lloc, va voler que gairebé sempre treballessin frec a frec. De totes maneres si Bernini realitzà la font dels quatre rius que ara senyoreja enmig de la Plaça fou tant sols gràcies a Dona Olimpia i ara us explicarem el perquè.
Dona olimpia Maidalchini era la cunyada del Papa i va arribar a ser una de les dones més riques de Roma. Als 20 anys degut a una serie de maquinacions, al matrimoni amb un home extremadament ric i a l’enviudament va convertir-se en una rica hereva. Aprofitant la crisi per la qual passaven els Pamphili va aconseguir casar-se amb un membre de la seva família, amb Pamphilio Pamphili, home d’una certa edat, germà del Papa, del qual també enviudà ben aviat.
Es convertí en la gran amiga de Giovanni Battista Pamphili i sembla ser que va ser gràcies a ella, a les seves intrigues i als seus contactes que Giovanni Battista va arribar a ser Papa. El Papa no tant sols devia molt a Dona Ollimpia sinó que segons diuen n’estava ben enamorat!. N’estava tant que fins i tot li va regalar el Palau de Plaça Navona!
Dona Olimpia exercia una gran influència sobre Innocenci x. Sembla ser que qui realment governava a Roma a aquella època era Dona Olimpia i també qui escollia els cardenals, xiuxejant-los a cau d’orella del Papa. Per aquest motiu l’anomenaven la Papessa. Diuen que quan havia d’ allunyar-se de la ciutat tancava al Papa amb pany i clau dins la seva habitació i que no l’obria fins que tornava. El Palau Pamphili es convertí en la seva cort. Allí hi rebia el camarlenc del Papa, i això la diu llarga de qui era l’amo de Roma realment!. Gràcies a la influència que exercia sobre el Papa la seva fortuna va augmentar considerablement perquè qui volia la seva bona paraula havia de gratar-se i re gratar-se les butxaques.
El Papa sentia verdadera antipatia per en Bernini i en efecte sota el seu pontificat no se li va encarregar gairebé res. La seva antipatia era deguda en gran part a la simpatia que Urbà VIII, que havia governat abans que ell i que havia estat el seu rival, havia demostrat per l’artista.
Innocenci X va convocar un concurs per la realitzacio’ d’una font magnifica que pogués veure des del seu palau. Al concurs s’hi van presentar els millors artistes del moment. En Bernini com que no hi tenia res a fer va decidir tirar curt i presentar el seu projecte a Dona Olimipia directament. Com tots els romans coneixia molt be la força i també la debilitat de la mestressa de Roma i va decidir fer-li un regal. Li va regalar el model de la font que volia realitzar de plata. Dona Olimpia se’n devia sentir molt afalagada perquè va parlar amb el Papa i el va convèncer perquè encarregues el projecte a en Bernini.
Quan el Papa va passar a millor vida, si així es pot dir perquè vida millor que la dels Papes del passat no ens la podem imaginar, Dona Olimpia va perdre tot el seu poder. El Papa que el va succeir la va exiliar de Roma i quatre anys més tard va morir tràgicament, durant una epidèmia de pesta. De totes maneres cada any des de fa segles torna. Diuen, ves a saber si és veritat, que la nit del 7 d’Abril, dia de la mort del Papa Inocenci X, el fantasma de Dona Olimpia surt del Palau de Plaça Navona al damunt d’una carrossa negre i recorre com embogit els carrerons del seu voltant. Surt del Palau i escorcolla el carrers per endur-se l’or que no va aconseguir emportar-se i en acabat es llença dins les aigües del riu Tiber.
Si us la trobéssiu agafeu amb força el vostre moneder!, no fos cas se us l’endugues!, que be prou falta usa farà si teniu pensat d’anar a menjar l’endemà en un d’aquells bonics restaurants situats al davant de la font dels Quatre Rius!.