estatues parlans

L’ “ESTÀTUA PARLANT” MES JOVE

fachino

Fa poc us parlàvem del Pasquino i de les set estàtues parlants de Roma (doneu una ullada a la nota “la veu del poble” de la Categoria Roma del Renaixement). Us farem memòria: vàrem explicar que les estàtues parlants eren estàtues que a partir del Renaixement els Romans utilitzaren per queixar-se i exposar les seves crítiques envers els governants. Al damunt d’aquelles escultures, de nit i d’amagat, els romans hi penjaven cartells amb crítiques i frasesburlesques. Rebien el nom d’estàtues parlants perquè eren la veu del poble. N’hi havia set perquè exposar les critiques al damunt d’aquelles estava prohibit i era perillós!. Essent com eren molt vigilades els romans cercaren de no usar-ne una sola, vigilar-ne set era més difícil.

Avui us volem parlar de l’escultura parlant del “Facchino”.

La majoria de les escultures parlants són escultures romanes antigues, la del Facchino és la més “jove” de les set: és del 1580.
Malgrat el nom representa a un “aquaroli”. Els aquaroli eren les persones que recollien l’aigua del Tiber i la venien als romans que no tenien aigua corrent a casa. Quan els bàrbars destruïren els aqüeductes romans després de la caiguda de l’imperi les fonts publiques de Roma deixaren de funcionar. L’aigua del Tiber es considerava una de les més bones d’Itàlia i fins el Renaixement, que és quan els Papes van restaurar els aqüeductes, els romans begueren i usaren exclusivament l’aigua d’ aquest. Inclús el Papes quan viatjaven s’emportaven grans quantitats d’aigua del riu amb ells. Anar a buscar l’aigua del riu devia ser però bastant entretingut i pesat! i això va fer néixer una nova professió, la professio dels aquaroli. Els aquaroli passaven casa per casa venent l’aigua del riu.

Amb la restauració dels aqüeductes la gent va poder fer servir l’aigua de les fonts públiques però aquesta professió no va desaparèixer fins els 1800, quan es van construir els murs del riu per tal de resoldre el problema de les inundacions.
Aquells sòlids murs que veiem al costat del tiber van acabar no només amb les inundacions del riu, tan freqüents a Roma, sinó que van acabar també amb un gran munt d’activitats i professions relacionades amb el Tiber com la dels aquaroli de la qual ara parlàvem.
L’escultura la va encarregar la corporació dels Aquaroli i és a via Lata. Qui sap si temien que la modernitat acabes amb la seva professió? qui sap si amb aquesta font volien recordar als romans que ells encara existien malgrat el renovament de la ciutat i la construcció de tantes fonts públiques? Qui sap si la mateixa estàtua parlant era un critica de la vida moderna! En tot cas al damunt d’aquesta, com amb la del Pasquino, el romans també hi penjaven les seves crítiques.