Prop del tiber, a Via giulia, hi trobareu una església silenciosa i lúgubre…és l’església de Orazione e Morte. A banda i banda del portal d’entrada dos capitells amb forma de calavera us picaran l’ullet amenaçadors i una inscripció de marbre situada al costat de la porta us recordarà sorneguera: “hodie mihi cras tibi” és a dir avui a mi demà a tu. No tindreu masses ganes d’entrar-hi no…tot i que la curiositat us empenyerà a fer-ho.
Abans d’entrar podeu tirar una moneda a dins d’un forat situat a la dreta pels “poveri morti che si pbliano in campagna” és a dir pels cadàvers dels morts que es recullen al camp com convida a fer una altra inscripció.
Aquesta era l’església d’una confraria ben especial. Els membres d’aquesta confraria recollien els morts trobats dispersos pel camp, pels rònegs carrers de Roma o ofegats dins del riu, que ningú havia enterrat. Eren els cadàvers de gent pobra, morta lluny de casa, que corrien el risc de ser àpat pels animals.
La confraria va néixer en ple renaixement, el 1538, quan encara no existia un servei d’enterrament public. Aleshores eren les famílies les que havien de pagar les despeses del transport dels cadàvers dels propis familiars o ho feien les confraries a les quals aquestes pertanyien. Els cadàvers de la gent pobra, que moria lluny de casa i que no pertanyia a cap confraria sovint quedaven sense enterrar. La gent pobra recorria a les ofrenes que recollien pels carrers de Roma per tal de donar una sepultura digna als essers estimats, però la col.lecta era difícil perquè no es tractava encara d’una caritat organitzada. Al camp això era encara més complicat perquè hi vivia menys gent i els kilòmetres a recórrer eren més que a la ciutat on la gent vivia frec a frec i a on, especialment a Roma, hi havia moltes esglésies. Per fer front a aquesta necessitat va néixer la Confraria de la Mort la qual portava els cadàvers de la gent pobra o sense identitat vers l’església més propera, perquè el difunt pogués finalment recuperar la seva dignitat i pogués sobretot reposar en el si Déu. La tasca no degué ser gens fàcil, i encara degué ser menys agradable!, si penseu que els membres d’aquesta confraria havien de recórrer sovint kilòmetres i més kilòmetres, arrossegar un cadàver sota el sol, sota la pluja i superar tota una serie d’obstacles inimaginables abans d’arribar a l’església més propera. La confraria finançava aquesta activitat gràcies a la caritat organitzada, amb les ofertes que es recollien a les esglésies i també pels carrers de Roma.
Un cop enterrat el difunt s’encarregava de pregar també per la seva ànima i per aquest motiu rebé el nom de confraria de l’oració i de la mort. Fou el Papa Juli III el que obligà a la confraria d’acompanyar l’activitat de transport i sepultura amb la de l’oració i les misses pels difunts. Degut a això el 1552, l’any que aquesta fou oficialitzada, a instàncies del Papa i després d’haver rebut nombroses indulgències rebé el nom definitiu de Confraria de l’oració i de la Mort.
Com podeu ben imaginar el Novembre era un mes important per la confraria!. Durant els vuit dies que seguien la festa de Tots Sants, no només deia misses pels difunts sinó que organitzava dins del cementiri subterrani de l’església, entre calaveres i lampares fetes amb els ossos dels desheretats, un espectacle musical corprenedor: un oratori fúnebre, que esdevingué molt popular i escenogràfic però no massa encisador.
Un altre de les molt lloables funcions de la confraria era aconseguir que el Papa alliberes cada any un condemnat a mort.
Amb la creació dels serveis municipals d’enterrament la confraria va abandonar la seva funció principal i es va dedicar només a l’oració pels morts, funció que encara continua duent a terme puix que aquesta encara existeix.
És interessant el cementiri subterrani de l’església ornat de manera impúdica amb els ossos dels morts, semblant al dels caputxins de via veneto. Aquest ens recorda, juntament amb la clepsidra que decora la façana de l’església, el tempus fugit és a dir que el temps fuig, inexorablement!
Via Giulia 262 es visita els matins excepte els caps de setmana de ldos quarts de 7 a les 11 i a la tarda (també els caps de setmana) de les 4 a dos quarts de 7.
Roma per un forat 