entrades coliseu

Les entrades del prostíbul

spintria_d spintria_r

Els romans tenien entrades per tot. Tenien entrades per anar al teatre, per assistir a les curses de carros o a les matances del Coliseu… i pel que es veu també tenien entrades per anar al prostíbul, o almenys això és el que creuen els arqueòlegs.
Però com eren aquestes entrades? Se n’han trobat?

Al Coliseu degueren ser més sofisticades, és clar. Era el lloc d’espectacle per excel·lència, un lloc grandiós, amb cabuda per 70.000 espectadors. Se sap que a Roma tothom tenia una entrada per assistir als espectacles que s’hi feien. Aquestes podien ser d’os, de fusta o d’ivori i s’hi indicava el numero de la porta per la qual s’ havia d’entrar i el recorregut que s’havia de fer per arribar al propi lloc. Es molt probable que s’ hi indiques també el dia en què s’havia d’anar a veure l’espectacle. Roma era una ciutat immensa, amb un milió d’habitants, aquells espectacles eren l’opi del poble, eren útils per entretenir la plebs i així evitar revoltes populars i calia que tothom en pogués gaudir. Per aquest motiu els espectacles duraven diversos dies, a vegades mesos, per tal de donar a tothom la possibilitat d’assistir-hi. En les entrades hi degué estar escrit també el dia (és a dir el primer dia d’espectacle, el segon, el tercer…). Es degué entrar al Coliseu per torns. Aquestes “entrades” eren vitalícies i es donaven cada cop que es feia el cens. Hem d’imaginar-nos, per tant, una espècie de carnets.

Pel que es veu fou l’emperador August qui posa ordre dins dels amfiteatres. Abans d’August el primer que entrava en un amfiteatre era el primer que s’asseia i triava el lloc. Diuen que en una ocasió un senador es quedà sense lloc i això fou el que va empènyer a l’emperador August a posar ordre. Aleshores dividi el public per classes socials, per categories i sexes I fou aleshores també que es degueren crear les primeres entrades pels llocs d’oci.

Els arqueòlegs han trobat en llocs antigament molt concorreguts uns discs de metall o de plom, semblants a monedes. Se n’han trobat a Pompeia, Herculà, Ostia Antica…llocs a on la vida es va aturar de cop o ha quedat una estratificació.

No se sap encara ben bé perquè servien aquests discs. Són semblants a monedes sense ser-ho. En un costat tenen escenes lúdiques com és ara la lluita entre dos homes o curses de carros i a vegades també hi apareixen caps anònims coronats de llaurer. Al darrere d’aquestes hi ha sempre un número romà.
Es creu que aquests discs eren les entrades que els romans usaven per entrar als llocs d’oci o d’espectacle. També se n’han torbat als subterranis del Coliseu.

Discs de bornze dels subterrànis del Coliseu

A part d’aquests discs però se n’han trobat d’altres molt especials i misteriosos. Són discs amb escenes eròtiques. Aquestes monedes reben el nom de “spintria” i se n’han trobat tan poques que han anat sempre molt buscades pels col·leccionistes a partir ja del renaixement. Se’n coneixen alguns exemplars en col·leccions privades i publiques, tot i que alguns d’aquests són falsos, còpies fetes al renaixement o bé en època moderna. En total se’n coneixen 200 exemplars.

Els estudiosos creuen que aquests discs lascius s’usaven per adquirir serveis eròtics als Lupanars, és a dir els prostíbuls de l’època. Els números del darrere equivaldrien probablement al nombre d’asos que calia pagar pel servei. Es creu que foren creats en època de l’ Emperador Tiberi. Pel que es veu en època de Tiberi fou prohibit introduir la imatge de l’emperador dins dels lupanars i això explicaria la creació d’aquests discs eròtics.
les monedes representen posicions erotiques diferents i s’hipotitza que cadascuna d’elles formes part d’una edició diferent.

Tiberi no fou, de totes maneres, un emperador púdic sinó tot el contrari, fou bastant depravat. Durant el seu regnat potser no entraren monedes de l’emperador dins dels prostíbuls però si probalement el seu calçat.