A Roma hi trobareu algunes colònies d’animals, a vegades curioses. Conquerir Roma no ha estat mai fàcil, pocs ho han aconseguit. Aquí teniu alguns herois:
En el Fòrum de Trajà hi viu una colònia de crancs de riu. Eus aquí un dels membres d’aquesta colònia! Sembla ser que van colonitzar les aigues subterrànies que flueixen sota el Mercat de Trajà els anys 80. S’amaguen de dia i a la nit surten a buscar menjar. Ja ho veieu, no només els romans eren colonitzadors i feien vida al Fòrum!.
Aquesta fotografia és d’en Pep Bernat Sànchez Moner, el qual vaig guiar a Roma. Les gavines s’han apoderat de Roma i es poden veure en qualssevol lloc de la ciutat. Aquí dalt teniu l’Emperadriu amb el Coliseu al fons. En veureu moltes al Fòrum Romà, al damunt de les columnes, com antics cònsols romans, o caçant altres ocells com legions en terres estrangeres. Fa estrany veure-les enmig de Roma perquè el mar és distant per una gavina, és a 20 Kilòmetres.
El problema va començar el 1973 quan Fulco Pratesi, el fundador del WWF italià, va portar una gavina femella coixa al zoològic de Roma per curar-la. La gavina tan malament no devia estar perquè va atraure a una gavina mascle que volava pels voltants del parc i aleshores va començar un idili que continua fins als nostres dies. Els dos van fer un niu dins del recinte dels elefants i van procrear. Més endavant van decidir engrandir la família i van fer un altre niu al damunt de les roques dels tigres. Ara hi ha nius de gavines enmig del centre històric. Tots els descendents de la gavina coixa. Les gavines, en efecte, es reprodueixen ràpidament i ja en son més de 40.000. Això és un problema perquè especialment de l’Abril al Juliol que és quan procreen es tornen molt agressives per tal de protegir el seu niu i ataquen també als turistes. Encara recordo una visita als palaus vaticans amb els turistes terroritzats perquè les gavines no els deixaven asseure al famós pati de la pinya per sentir les meves explicacions. També suposa un perill per l’ecosistema perquè ataquen a ocells més petits que han viscut pacíficament sempre entre nosaltres com les orenetes, els pardals o els pit-rojos. A Roma hi trobem menjar, sobretot a la deixalleria de Malagrotta que és la deixalleria de la capital. Pel que es veu és la deixalleria més gran d’Europa i hi troben menjars exquisits. La deixalleria no compleix la normativa Europea, però, i l’hauran de tancar aviat. Quan això passi el problema de les gavines empitjorarà perquè hauran de venir totes al centre de Roma a buscar menjar.
Roma ha esdevingut l’ Imperi de les gavines!. Com podeu veure son també les Senyores del Vaticà i que no respecten ni tant sols el colom del Papa.
Els seus grans competidors son els corbs que al igual que elles prefereixen la ciutat gàcies al restaurant de Malagrotta i també a les bosses d’escombreries que hi ha per tota la ciutat. Els romans no practiquen de manera eficient i obedient la recollida diferenciada de brossa i tampoc s’hi pensen gaire a tirar les coses per terra. Fa uns quants anys alguns romans van ser atacats pels corbs durant el periode de la cria, aquests baixaven i colpien el cap de les persones amb el vec, com en la pel.licula Els ocells d’ Alfred Hitchcok. En les fotografies del vaticà hi faltava, en efecte, l’altre gran protagonista: el corb.
Els primers periquitos van arribar a Roma després de la descoberta d’Amèrica, la noblesa romana els tenia a dins de gàbies i els exhibien als convidats. El Papa Lleo X inclús els feia participar en les seves processons, era un Papa excèntric, li agradava anar a caçar, finançava les seves caceres amb la venta d’indulgencies i s’envoltava d’animals exòtics. Aleshores els ocells arribats de les Amèriques eren a dins de gàbies, ara es passegen lliurement per la ciutat, com antics lliberts. A Roma també hi ha una colònia de periquitos, lloros i ocells tropicals. Aquesta animals sociables i poc perillosos per l’ecosistema sembla que van arribar els anys 90 quna va començar la moda de tenir-ne un a casa, engabiat.
Els amos indiscutibles de Roma són, però, els gats, n’ hi ha 400 colònies. A Roma tots els monuments tenen una colònia de gats i les seves gattare, que són les dones que cada dia els porten menjar i se’n cuiden. Són grassos i ofenosos. Cada dia arriben les gattare amb una olla i un cullerot i surten dels llocs més impensats quan aquestes colpegen l’olla. Us quedaríeu parats dels gats que hi arriba a haver! Tots tenen el seu nom i al Coliseu, per descomptat, n’hi ha un que es diu Neró. Neró és el més dolent de tots.
Al Palatí cada dia hi puja una marquesa romana. Havent estat aquest el turó a on visqueren els emperadors la Marquesa se sent còmode amb aquells gats que son de les altes esferes…
Els gats de Roma son tan famosos que surten en el doblatge italià de la pel.licula de Walt Disney “Els Aristogats” i tot! El gat Romeo és un gat del Coliseu i canta en romanesc:
Algunes colònies son oficials i protegides. La colònia més important de totes és la de Largo Argentina. Els gats de Largo Argentina ronronegen als peus de Juli Cèsar. Encara que no hi hagi res que ho digui és allí que fou assassinat. Cèsar morí dins del teatre de Pompeu, que ara està sota terra, exactament a sota del modern teatre argentina. La colònia de Largo Argentina és també la més rica i ben organitzada, rep subvencions i molts visitants. Va nèixer al moment de les excavacions de Largo Argentina. La gattara més il.lustre d’aquest colònia fou la gran actriu Anna Magnani que vivia prop d’allà, envoltada de gats.
També hi ha una gran colònia a l’ombra de la Piràmide Cèstia. Després de la conquesta d’Egipte a Roma es posaren de moda les tombes piramidals. A Roma n’hi havia diverses i ara només queda aquesta. La Piràmide fou construïda amb marbre de carrara i en tan sols 330 dies, ja que Caio Cestio, el propietari, ordenà que si aixi no es feia desheretaria als seus descendents, els qual després de la seva mort la van construir rapidament! Podeu consultar les seves webs:
L’altra colònia són els estornells que també han esdevingut un problema, sobretot pels regals que ens llancen des del cel. Passen el dia al camp i tornen a Roma a passar la nit. L’estiu passat era impossible passejar pel costat del riu per culpa dels estornells, mil·lers d’excrements feien difícil poder passejar tranquil·lament: qui ho feia amb el nas tapat, qui amb un paraigües… provocaven accidents perquè el terra dels carrers relliscava i eren un verdader perill pels motorini. A Roma hi ha tants motorini com estornells, és una ciutat amb molt de tràfic i caòtica, gràcies en tenen els romans del motorino que ajuda a moure’s més fàcilment!. Van intentar fer-los fora amb un megàfon que reprodueix el crit d’un estornell angoixat per tal d’espantar-los i sobretot per estressar-los i desorientar a les cries. Són, malgrat tot, els artistes de Roma. Ens llancen regals fètids però per compensar pinten quadres abstractes al damunt dels palaus barrocs. Roma seria tota antiga si no fos per aquestes criatures que donen a la ciutat la modernitat que li falta.
Roma per un forat 