caravaggio

Quin Caravaggio és l’autèntic?

caputxins carpineto

Quan visiteu Roma podeu fer el “Recorregut Caravaggio”, un recorregut que a traves d’esglésies i Museus us posarà en contacte amb les obres mestres d’aquest geni del barroc.
Caravaggio era un pintor llombard. Va néixer a prop de Milà, a la ciutat de Caravaggio. Caravaggio, per tant, no era el seu verdader nom sino el de la seva ciutat d’origen. El seu nom era Miquelangelo Merisi.
Per què es canvià el nom? Doncs perquè antigament els grans artistes no s’anomenaven amb nom i cognom sinó únicament amb el nom de llet: Raffaello, Tiziano, Donatello…en son alguns exemples. El pobre Caravaggio no es podia fer anomenar Miquelangelo perquè de Miquelangelo ja n’hi havia un: el gran Miquel angelo Buonarotti!. Orgullos com era adoptà aleshores el de la seva ciutat d’origen. De totes maneres gairebé tota la seva producció és a Roma, és més, no sabem quines obres va fer abans d’arribar a Roma, això és un enigma. Per tant Roma és un paradís per qui vulgui admirar les obres d’aquest pintor.
A Roma i hi trobareu 2 Caravaggios idèntics: “La meditació de Sant Francesc”. Quins dels dos és l’autèntic?. Aquest és un enigma que des del 1968 no està del tot resolt.
Els frares caputxins de Roma tenen una Meditació de Sant Francesc de Caravaggio, o almenys la tenien fins que el 1968, a Carpineto, dins l’església de Sant Pietro se’n va descobrir un altre igual. Aleshores va començar el debat i la guerra entre els experts per saber quin dels dos era el Caravaggio autèntic.
Alguns experts afirmen que el caravaggio autèntic és el de Carpineto, que actualment és a la galeria Nazionale d’Arte Antica, ja que en aquell quadre s’hi han descobert alguns repensaments que no hi ha a la tela del Museu dels caputxins i se suposa que un artista quan còpia no té repensaments sinó que es limita a copiar el que veu. És molt probable, per tant, que el Caravaggio de Carpineto sigui l’autèntic.
Caravaggio, però, era un artista que tenia per costum replicar els seus quadres i té molts quadres dobles. Perquè ho feia no ho sabem exactament tot i que podem deduir pel seu caràcter i vida desordenada que ho feia per motius econòmics (com molts altres artistes del seu temps). Podria ser que el quadre exposat al Museu dels caputxins fos també un quadre de Caravaggio realitzat en un segon moment, una còpia del mateix artista…o no. Caravaggio no tenia taller però si que tenia alguns pintors o deixebles que l’ajudaven i que van copiar les seves obres, amb més o amb menys talent, i del quadre de Sant Francesc se n’han trobat almenys 6 còpies diferents fetes per aquestes artistes.
Els experts però no ho veuen clar, si el quadre dels Museu dels Caputxins és d’un imitador és d’un imitador molt bo. Mentre no hi ha dubte que els altres son còpies el de museus dels frares capuxins fins que no va aparèixer la còpia de Carpineto es creien que era un original.
Una bona còpia feta per un pintor caravaggesc, una còpia feta pel mateix Caravaggio o l’ original? Quin dels dos Caravaggios és l’autèntic? Si voleu dir la vostra aneu a veure els dos quadres i jutgeu amb els propis ulls, sigui el que sigui aquests us ho agrairan

La Mare de Déu dels peregrins

madonna-dei-pellegrini
Els tresors de Roma són molts i molts vénen a trobar-te sense que tu els busquis. Tel’s trobes quan gires una cantonada, quan entres en una església. Sembla que esperin que algú els descobreixi. Les esglésies de Roma són plenes d’ obres d’art prodigioses, obres que es poden veure gratuïtament i molt sovint en l’ intimitat. Això passa quan s’entra per exemple a l’església de Sant Agostino de Roma, situada a Piazza di San Agostino, a prop de Piazza Navona, el Pantheon i la cafeteria històrica Sant Eustachio, a on fan el millor cafè de Roma.
Molta gent va a beure cafè sense saber que a prop d’aquell cafè hi ha una obra mestre de Caravaggio: Santa Maria del Loreto o dels peregrins. Quanta bellesa en aquest quadre! Val la pena entrar a dins l’església per veure aquella Mare de Déu dels pobres.
La Mare de Déu decora una capella de l’església que pertanyia a un ric notari de Roma anomenat Cavaletti. Fou aquest notari que encarregà a Caravaggio aquest miracle que al seu temps no fou de totes maneres molt apreciat.
Caravaggio pinta la mare de Déu com fins aleshores mai havia estat pintada. La Verge no està asseguda al damunt del seu tro daurat, no porta corona, ni està envoltada d’ àngels sinó que surt de casa seva i s’ acosta als pobres, als peregrins que han anat a trobar-la. S’hi acosta cansada i sense por els mostre el seu fill. És una Mare de Déu terrena, humana, humil que porta pau als peregrins cansats, vells, amb els peus plens de fang i els barrets bruts de la pols del viatge.
A aquella època no van agradar els peus bruts a primer pla, no va agradar que la mare de Déu estes tant a prop de gent bruta, vella, que potser feia pudor i tot.
La casa de la verge és rònega i la Verge té un aspecte vulgar. La model era una prostituta que s’entenia amb Caravaggio i també amb alguns cardenals.
La casa del quadre és a mes la casa del Loreto, una de les relíquies més importants d’occident, és la casa de la Verge que segons la tradició’ fou transportada al segle XIII a la ciutat de Loreto en mans dels àngels!. No hi ha res d’angèlic en aquella casa decrèpita que pinta Caravaggio o potser si…els peus de la Verge de puntetes, com si estes a punt de volar.
Aquest quadre resultà escandalós! No agradà gens al clero puix que aleshores els Sants es representaven tots bells, rossos i distants, com divinitats paganes. Eren temps complicats per l’església, els protestants avançaven pel Nord d’Europa I calia atreure fidels. I com s’atreien? Doncs mostrant-los un paradís perfecte i uns Sants rossos i bells.
Quanta bellesa hi ha però en aquesta Mara de Déu bruna i pobre! Quan entres a l’església sembla que baixi les escales i vingui a tocar-te. Sembla que d’un moment o altre posarà el seu fill entre els teus braços.
No us perdeu aquest tu a tu amb en Caravaggio, és un dels privilegis de Roma.