un cafè amb Canova

Us aconsello que aneu a menjar o almenys a prendre un cafè al cafè-restaurant Canova Tadolini a via del Babuino, prop de Piazza di Spagna. Menjareu envoltats d’escultures a dins del taller d’un dels millors escultors italians!. El restaurant en efecte és a dins de l’antic taller d’escultures de Canova el qual un cop gran el cedí al seu alumne preferit, Amadeo Tadolini,i que per aquest motiu rep el nom de Restaurant Canova- Tadolini.Les escultures són els models de guix que usaren Canova i altres escultors per fer les seves obres obres d’art, algunes d’elles cel·lebres, exposades als millors Museus del món.

Canova fou un gran escultor neoclàssic. Va néixer el 1757 al Nord d’Itàlia , prop de venècia i el 1779 vingué a treballar a Roma. A Roma aleshores estaven de moda les escultures antigues i hi havia grans col·leccionistes d’art antic. Els escultors de l’època o bé feien escultures encara barroques o bé restauraven les escultures antigues per compte dels col·leccionistes. Canova, veient l’entusiasme que l’ antiguitat suscitava, decidí fer escultures d’ aparença antiga i encetà d’ aquesta manera el període Neoclàssic. Les seves escultures despertaven tanta admiració que fou anomenat “el nou Fídies”. Quan els nobles encarregaven una escultura a Canova tenien la il·lusio que les encarregaven a Fídies o a un dels grans mestres grecs. La seva fama li permeté ser molt sel·lectiu i no acceptava, però, tots els encàrrecs. No feia, per exemple, mai retrats. Els únics retrats que va fer van ser els de la família de Napoleó. Canova, en efecte és l’autor de la cel.lebre escultura de Paolina Bonaparte nua, la germana de l’Emperador.

Si teniu ganes de reviure el període neoclàssic, d’esmorzar dins l’atelier d’un geni, no us podeu perdre aquest cafè-museu!

Us deixo també l’enllaç de la seva web per si li voleu donar una ullada

La primera tassa de cafè

Ho sabíeu que va ser l’ Antic caffè Greco de Roma, situat a l’elegant via Condotti, el que es va inventar la tassa de cafè? No podeu deixar de visitar aquest cafè històric, el més antic de Roma (i el més car!), antic lloc de reunió d’intel·lectuals i artistes, fundat el llunyà 1760.
El 1806 Napoleó va prohibir el comerç que provenia d’ Anglaterra i això provocà l’augment dels preus dels productes colonials.
El cafè arribà a preus astronòmics i a Roma es deixà de veure cafè en tots els bars excepte en un: al cafè Greco, el qual trobà la solució: servir-lo en tasses un terç menys grans que les normals. Aquell cafè inventà aixi la tassa de cafè!.

Un cafè? Però quin!

Roma també és la ciutat del cafè. Volem donar-vos alguns consells sobre els tipus de cafè que podeu demanar i a on anar. Com podreu veure demanar un cafè no és tant senzill com sembla i sovint el turista observant els romans a la barra del bar queda una mica desorientat!

CAFFE ESPRESSO: cafè exprés.

CAFFE AL VETRO: Cafè exprés servit en un got de vidre.

CAFFE MACCHIATO: Deriva d’un costum de Milà de diluir el cafè dins la llet per tal de deixar-lo veure als nens. El nostre tallat però no ben be.Tinc una amiga que demana un cafè machiatissimo (que no existeix) per obtenir un tallat.

CAFFE MACCHIATO SCHIUMATO: cafè macchiato amb escuma. No el confongueu amb el capuccino!

CAFFE LUNGO: Es fa amb la màquina de l’espresso però afegint-hi més aigua del normal. Es menys dens però conté més cafeïna del cafè normal i molta més que el cafè ristreto.

CAFFE RISTRETTO: es un cafè exprés molt reduït, a vegades poques gotes. Es un cafè molt aromàtic i te molt poca cafeïna. Es típic d’Itàlia i és gairebé impossible de veure en altres països.

CAFFE CORRETO: Es una espècie de “carajillo”. S’obté afegint a la tassa directament una mica de grappa o superalcolic.

CAPUCCINO : El capuccino no és un cafè amb llet, ni un cafè llarg…és inútil que us hi trenqueu el cap! El capuccino és el capuccino i a Catalunya no existeix. Per fer un capuccino es necessita conèixer les proporcions adequades de cafè i de llet (125 ml. De llet i 25 de cafè), te menys llet que un cafè amb llet i escuma al damunt del cafè. Fer un capuccino és un art!.

Si no us voleu privar del capuccino a casa i voleu sorprendre els amics amb quelcom molt refinat podeu comprar una maquina de fer capuccinos. Es una invenció de la Bialetti, la casa de cafeteres italianes per excel·lència, es diu MuKa i us podem assegurar que fa capuccinos autèntics! Amb l’espumeta i tot. Es important que hi poseu un bon cafè, si és italià millor.

CAFFE LATTE O LATTE MACCHIATO: Semblant al nostre cafè amb llet, però diferent. Te tres estrats: llet, cafè expresso i escuma. S’evoca en un got llarg i estret la llet amb l’escuma i després s’hi posa l’expresso. Es important que els estrats no es barregin. Com que el cafè expresso és menys dens que la llet queda a sobre. Es pot guarnir amb pols de cacau o canella.

CAFFE SHAKERATO: Cafè begut i preparat com si fos un còctel. Es posen en una coctelera alguns glaçons, molt de sucre i almenys dues tasses de cafè expresso, una o dues tasetes de rom, whisky o un altre licor, una mica de llet freda o nata. Es sacseja la coctelera i es serveix en un got, possiblement glaçat.

MAROCCHINO: deriva del Capuccino. Es serveix sempre en una tassa de vidre. Es posa pols de cacau al fons, s’hi afegeix l’escuma de la llet i després el cafè. Es un capuccino al revés i molt diferent del caffè macchiato con schiuma. Neix a Milà.

MOCCACINO: Cafè amb xocolata desfeta. El cafè més luxuriós!.

A on anar a veure un bon cafè? Us aconsellem:

Cafè Tazza d’Oro: Via degli Orfani, 84.

Bar històric productor del famós cafè Tazza d’oro. Us aconsellem que proveu el granissat de cafè que fan que és famós a tota Roma i és bonissim.

Caffè Sant’Eustachio Piazza sant Eustachio, 82

Cafeteria dels anys 30 on hi fan el cafè més bo de Roma.

SECRETS PER FER UN BON CAFÈ

Fer un bon cafè no és fàcil. No hi ha res com un cafè fet amb la tradicional moka o màquina de cafè italiana! El Nespresso està be quan es te pressa o es volen provar cafès amb gustos diferents. El millor cafè però és el que fem amb la maquineta de cafè tradicional. Voleu privar-vos de l’erupció perfumada? el soroll que fa el cafè quan surt i l’olor que desprèn fa que participin del plaer del gust altres sentits. Els rituals son també importants i el verdader cafè és el que arriba cada matí amb un rumoreig calent, afable, que diu: “ja sóc aquí!”.

Aquí teniu alguns secrets per fer un bon cafè.

.No rentar la cafetera. Tot i que pugui semblar estrany a Itàlia ningú neteja la màquina de cafè. La maquina de cafè s’esbandeix i prou.
.L’aigua no ha de sobrepassar la ratlla que hi ha a sota la vàlvula.
.L’aigua ha de ser bona, i no cal dir que també ho ha de ser el cafè!.
.La cafetera s’ha de tancar hermèticament, si surt aigua o aire pels costats malament! es perd l’aroma.
.Quan poseu el cafè a dins la cassoleta no l’apreteu, heu de formar una muntanyeta.
.La flama ha de ser molt baixa.
.Un cop surt el cafè obriu la tapa perquè no es crei vapor a dins la cafetera i en acabat apagueu de seguida el foc si no es crema el cafè!

El fèieu aixi? Quina oloreta no?