basilica iulia

La Basílica Iulia

basilica Giulia

Les basíliques romanes no eren lògicament edificis de culte sinó edificis administratius. A dins les basíliques romanes s’hi administraven la justícia i també els diners. Va ser un dels molts edificis que els romans adoptaren de l’antiga Grècia. Les primeres foren construïdes el segle II a.c, després de la conquesta d’aquesta, abans d’ aquell segle no hi havia encara un edifici per aquest tipus d’activitats i aquestes es feien a l’aire lliure. No fou fins al segle IV, amb Constantí, que les basíliques esdevingueren temples. Abans d’aquell segle els cristians s’havien de reunir d’amagat perquè el cristianisme estava prohibit. No ho feien dins les catacumbes com molta gent pensa sinó que es reunien a dins les anomenades “Domus Eclesiae” que no eren res més que les cases de la gent més rica de la comunitat cristiana, la qual oferia una estança de casa seva per tal de celebrar-hi la litúrgia. Quan al segle IV, després de l’anomenat edicte de Milà en Constantí legalitzà el cristianisme el primer que va caldre va ser buscar un lloc oficial per celebrar missa. No podien pas usar els temples dels Deus pagans!, tampoc es podia perdre massa temps inventant-se un edifici nou…i és per això que aleshores foren adoptades les basíliques. Les basíliques eren els edificis que més bé anaven per reunir els fidels.

La basílica Júlia del Fòrum Romà era la sèu dels tribunals. A dins hi podia haver més d’un plet contemporàniament. Era una basílica de 5 naus però quan convenia des de dalt feien caure uns llençols i la dividien en aules diferents. A dins jutges, advocats, acusats discutien, defensaven, acusaven, feien discursos… Diuen les fonts literaries que quan hi ha anava un bon advocat, com que les parets eren de roba, a vegades l’aplaudien també els que assistien a l’audiència del costat. Quin enrenou hi degué haver dins d’aquella immensa basílica!. La justícia era lenta aleshores, S’havien d’ escoltar tots els testimonis, tothom tenia el dret de demanar un advocat  i la defensa d’un cas solia durar molt de temps. Per aquest motiu les escales de la basílica eren sempre plenes de gent que esperava el seu torn o que el cridessin a testimoniar. Molts d’aquests testimonis eren a pagament. Hi ha via gent disposada a testimoniar qualsevol cosa a canvi de diners i asseguda a les escales de la basílica esperava que algu el necessites i el crides. Tota aquesta gent que es passava hores esperant bé s’havia d’entretenir! I molt sovint ho feia jugant a tres en ratlla, a dames… a les escales de la basílica, en efecte,encara es poden veure molts taulers de joc gravats al damunt de la pedra. Us ho imagineu?! Si us costa aquí teniu la fotografia d’un taulers de joc que s’hi ha trobat i la reconstrucció de la basílica que es pot veure als estudis de Cinecittà, a on s’hi gravaren moltes pel·licules ambientades en l’antiga Roma, amb mi al davant un tòrrid estiu.

basilica giulia 1