La crueltat de Bernini amb els llangardaixos

Bernini era un geni, sobretot com a escultor. Com cap artista barroc va saber representar tan bé el dolor i les emocions. Poca gent sap però que amb el bronze era menys expert i que amb aquest material mes que representar va provocar dolor.

L’ obra més important que feu en bronze fou el baldaquí de Sant Pere, que el tingué enfeinat durant 10 anys. Era una obra complexe degut a les grans dimensions del baldaquí alt com un bloc de vuit pisos. Bernini ompli el baldaquí de petits detalls heràldics, vegetals i animals. Alguns eren difícils de representar i a Bernini se li acudi d’usar com a motlle animals, plantes i objectes reals. La tècnica que usà per fer el baldaquí fou anomenada sarcàsticament “tècnica del llangardaix fos” en comptes de “tècnica de la cera fosa” ja que en comptes d’usar la tradicional tècnica que usaven els grecs de fer un motlle de cera recobert d’argila el qual es fonia quan es posava l’argila al forn i s’omplia amb bronze fos en Bernini usà com a motlle no la cera sinó un parell de llangardaixos que esdevingueren cendra quan es van coure i van ser omplerts amb el bronze.

Això fou molt criticat, ja que segons la mentalitat de l’època un bon artista reproduïa la realitat i s’hi inspirava però no introduïa objectes de la realitat dins les seves obres d’art.

Ara molts artistes contemporanis usen aquesta tècnica i introdueixen objectes reals dins les seves obres. Podríem dir que en Bernini amb el seu baldaquí en va ser un precursor tot i que mes que per filosofia per la incapacitat de reproduir en bronze la realitat!.

Un gelat Sampietrino?

Heu provat mai un gelat sampietrino? Aquest te la forma d’un bloc de pedra i rendeix homenatge Roma. Representa un dels elements mes característics de la ciutat etenra: els anomenats Sampietrini. Però què son els Sampietrini i perquè s’anomenen aixi?

Els Sanpietrini son les llambordes típiques dels carrers històrics Roma, son petits blocs de pedra volcànica d’uns 12 centímetres. Aquests foren inventats al Renaixement, en època del Papa Sixt V, per pavimentar els principals carrers de Roma. Foren anomenat Sampietrini però dos segles mes tard, a partir del 1726, quan un monsenyor decidí fer pavimentar la plaça de Sant Pere amb aquest tipus de pedra perquè la carrossa del Papa gairebé s’havia bolcat a causa de les males condicions de la Plaça.

L’amant del Papa Borja nua

Júlia Farnese fou l’amant oficial de Alexandre VI Borja, era tant guapa que l’anomenaven Júlia Bella.

Pel que es veu no només era una dona de gran bellesa sinó que també tenia una gran habilitat en les relacions socials. Diuen que fou gràcies a ella, a les seves maquinacions i els seus contactes, que el seu germà arribà a ser Papa.

No fou en va que a la Basílica de Sant Pere el Papa Pau III la fes representar al seu costat. La podeu veure a la tomba que el Papa Pau III te al costat esquerra de l’ absis.

Com tots els Papes aquell Papa es feu representar amb les seves virtuts, simbolitzades amb dues dones ajagudes als seus peus: la justícia i la prudència.

Com pocs Papes o cap donà, però, a les virtuts la cara de la seva mare i de la seva germana, dues dones que per ell foren molt importants. Per si fos poc, a mes, la personificació de la Justícia amb la cara de Júlia fou representada nua.

Júlia Bella, una de les dones mes guapes del seu temps nua! El Papa Clement la feu cobrir amb vestits postissos mes tard perquè provocava mals pensaments dins la Basílica, pel que es veu mes d’una persona anava a admirar el seu cos de marbre i els escolans perdien la concentració.

El que és mes increïble, però, és que el 1700 es descobrí que els vestits postissos podien ser retirats amb facilitat i que les formes de Júlia podien ser admirades d’amagat!

Un banquet al capdemunt de la cúpula

Ho sabíeu que el 1845 el Papa Gregori XVI va oferir un refresc al Zar Nicolau I a dins l’esfera de bronze situada al capdamunt de la cúpula de Sant Pere?
Encara que des de baix no ho sembli l’esfera és molt gran, a dins hi caben 20 persones i per increïble que sembli fins els anys 50 es podia visitar!
L’esfera, el punt mes alt de Roma, és de bronze recobert d’or. No s’hi entrava per fora com es veu a la fotografia es clar, sinó a traves d’un passadís estret, d’uns 80 cm, i des de dins a traves d’algunes escletxes es podia gaudir d’un bonic panorama. Abans fer turisme era mes arriscat! diuen que un senyor gras va quedar encallat abans d’entrar-hi i van tenir una gran feinada per treure’l.