Bernini era un geni, sobretot com a escultor. Com cap artista barroc va saber representar tan bé el dolor i les emocions. Poca gent sap però que amb el bronze era menys expert i que amb aquest material mes que representar va provocar dolor.
L’ obra més important que feu en bronze fou el baldaquí de Sant Pere, que el tingué enfeinat durant 10 anys. Era una obra complexe degut a les grans dimensions del baldaquí alt com un bloc de vuit pisos. Bernini ompli el baldaquí de petits detalls heràldics, vegetals i animals. Alguns eren difícils de representar i a Bernini se li acudi d’usar com a motlle animals, plantes i objectes reals. La tècnica que usà per fer el baldaquí fou anomenada sarcàsticament “tècnica del llangardaix fos” en comptes de “tècnica de la cera fosa” ja que en comptes d’usar la tradicional tècnica que usaven els grecs de fer un motlle de cera recobert d’argila el qual es fonia quan es posava l’argila al forn i s’omplia amb bronze fos en Bernini usà com a motlle no la cera sinó un parell de llangardaixos que esdevingueren cendra quan es van coure i van ser omplerts amb el bronze.
Això fou molt criticat, ja que segons la mentalitat de l’època un bon artista reproduïa la realitat i s’hi inspirava però no introduïa objectes de la realitat dins les seves obres d’art.
Ara molts artistes contemporanis usen aquesta tècnica i introdueixen objectes reals dins les seves obres. Podríem dir que en Bernini amb el seu baldaquí en va ser un precursor tot i que mes que per filosofia per la incapacitat de reproduir en bronze la realitat!.
Roma per un forat 