L’ oracle

Clica aquí per veure l’oracle!

Finalment l’any 2014, finalment!. Qui sap a on ens portarà aquest any encetat amb tants bons presagis… A Roma vàrem rebre el nou any entre focs d’artifici i petards, com sempre. Ja gairebé ningú tira els mobles per la finestra com era costum fer abans, qui sap si se’n podran comprar de nous, però se segueixen menjant llenties, això sí. Les llenties porten diners, que ara mes que mai convenen.
A via dels Fòrums imperials els turistes sentien tocar les dotze mentre el cel s’omplia de colors i el Coliseu els recordava que malgrat que el temps passi hi ha coses que romanen. Al damunt de parets mil·lenaries es projectaven desitjos d’un bon any en diferents idiomes. Francesos, japonesos, grecs, russos, californians, mexicans, catalans… bevien spumante, joiosos. Els desitjos pujaven amb les bombolles. Ciutadans d’arreu del món esperaven junts la mateixa sort, com és just que sigui. També els que pertanyien a Països petits esperaven ser feliços. Ningú s’esperava però veure aquells desitjos escrits en català fora de casa, al costat del Coliseu, sota la llum dels coets, envoltats d’eternitat. Un “Feliç any nou!” també per nosaltres, sonor, lluminós, sota els estels. Dins del bressol d’occident Roma abraçava finalment  la seva filla, la nostra llengua antiga. No hi pot haver millors desitjos ni millors presagis que els que vénen d’ella, de Roma. Aquella frase brillà enmig de la nit més radiosa, com un oracle.

Els Romans menjaven calçots

A Catalunya algú diu que Cristòfor colom era català i que els catalans ens vam inventar la pizza, que no és res més que una coca enramada… doncs ara també hi ha qui diu que els romans es van inventar els calçots!

Això no ho diu un romà sinó que ho diu un arqueòleg hongarès anomenat László Borhy. L’arqueòleg en qüestió el 2000 va fer una troballa sorprenent, va descobrir dins d’una vil.la Rustica romana del segle III d.c un fresc curiós. El fresc decorava el pati de la casa i representava a un esclau romà menjant un calçot. Tal qual com ho sentiu!. Que es tractava d’un esclau es deduïa pels seus vestits i que es tractava d’un calçot pel gest. Tal com podeu veure a la fotografia l’esclau aguantava una plata amb mitja dotzena mes de negres calçots i a l’altre costat del fresc s’hi entreveia un tors amb una mà que aguantava una salsera. Tenia el braç alçat i tirava el cap enrere per tal d’engollir aquella ceba llarga. En el món romà en efecte la ceba era un aliment important, foren els romans els que la difonguen a Europa i l’usaren no només per acompanyar alguns plats sinó també per curar algunes infeccions i dolors. Sabem gràcies a les fonts literàries antigues que menjaven un tipus de ceba a la brasa anomenada Porrus capitatus que podria ser l’antecedent del nostre calçot i que pel que sembla és el que menja l’esclau del fresc. En el llibre “De Re coquinaria”, un llibre de cuina de l’antiga Roma, es donen 3 receptes de cebes a la brasa, entre les quals hi ha també la del porrus capitatus. I l’escriptor Marcial fa volar la imaginació mentre descriu el gest d’algunes dames mentre mengen els porrus capitatus…No el trobareu a Roma, haureu d’anar a Honagaria, a la ciutat romana de Brigetio però us en volia parlar perquè el gastrònom Apicio i el poeta Marcial en parlaven i si es menjaven a Brigetio ben segur que també es menjaven a Roma. Us imagineu l’Emperador Neró menjant calçots? Ara es diu que molt probablement no fou Nero que incendià Roma, que ho digueren els senadors per difamar-lo, però és molt probable que fes rostir uns calçots!

La Roma de Baldiri Gili Roig

Baldomer Gili Roig com molts catalans erudits passà una part de la seva vida a Roma. Aquest fou un destacat pintor paisatgista i dibuixant català, nascut a Lleida. Baldomer Gili Roig a diferència de molts pintors de principis de segle va preferir Roma i no Paris perquè mes que la vida bohèmia i la modernitat li interessaven el món antic i la història. Quin millor lloc que Roma! el lloc ideal per entrar en contacte amb el mite, per trobar les ninfes i els faunes que amiguegen en el seu quadre l’Abisme que pinta a Roma. Va estar vivint a Frascati, a on avui dia molt Romans van a passar el Diumenge, ciutat famosa entre altres coses pel seu bon vi i la seva porchetta.

Les fotografies que va fer quan vivia a Roma i que ara us mostro són molt interessants, també pels mateixos romans, perquè documenten una Roma desapareguda, són del 1900-04. Al davant de l’arc de Constantí hi veureu encara la “meta Sudans” una majestuosa font romana que Mussolini feu destruir per tal de permetre que les desfilades passessin per sota de l’arc de Constantí. Fa goig l’arc de Constantí sense cotxes, ni venedors ambulants, ni el turisme de massa…!, ens agrada pensar que entre les runes del fòrum hi havia el nostre compatriota fascinat, encuriosit, inspirat…

Al Museu d’art Jaume Morera de Lleida hi ha exposades les seves fotografies. Tot un patrimoni documental de la Roma de Principis de segle. Si voleu veure Roma en blanc i negre, Roma envoltada de camps, una Roma provincial, popular i desconeguda ho podeu fer de la mà d’un català. Publico aqui l’enllaç del Museu perquè gaudiu de les imatges!

Fotgrafies del seu viatge a Itàlia.

L’ Abisme.

La casa de l’amant del Papa

Sabeu de qui és aquest emblema? Senyoreja al damunt del portal de la casa a on nasqué la bellíssima Lucrècia Borja d’amagat i els altres fills bastards d’ Alexandre VI Borja.

És ni més ni menys que l’ emblema de la Vannozza Cattanei, l’amant del Cardenal Roderic Borja, futur Alexandre VI.
Com és sabut Vanozza fou la seva amant preferida. Diuen d’ella que era una dona bella i descarada. Roderic no va voler que visques amb ell per tal de salvaguardar les aparences, i aquesta visqué en un Palau situat a Via del Pellegrino que Roderic li comprà.
Quan quedà en estat del primer fill Roderic la féu casar amb Domenico Arignano, per tal de fer d’aquesta una dona aparentment honrada. Quan aquest mori es casà amb Giorgio della Croce, i després de la mort d’ aquest amb Carlo Canale. El Papa li donà molts diners a canvi d’aquests casaments de compromís que Vanozza es gastà comprant alguns immobles a Roma.
El 1514 va comprar un petit palau a Campo dei Fiori i hi obri una posada al damunt de la qual col·locà aquest emblema que encara avui es pot veure. El podeu veure a vicolo del Gallo al número 11-14. En aquesta casa donà a llum d’ amagat als tres fills de Roderic. Aneu-lo a veure i de pas compreu un tal de pizza al forn que hi ha al costat, és un bon forn.
L’emblema és un resum del que acabem d’explicar, de la vida agitada d’ aquesta famosa cortesana: el toro és el símbol dels Borja, el lleó rampant és l’emblema inventat dels Cattanei, l’ altre Lleó és el símbol de Carlo Canale.

La Moreneta a Roma

Sabíeu que antigament a Roma també s’adorava a la Moreneta?. En un carrer de Roma hi trobareu una peça de marbre amb la Mare de Deu de Montserrat segant les Muntanyes. Es al lloc a on antigament hi havia la corfaria de Santa Maria del Monserrato. No gaire lluny d’allí hi ha en efecte l’ església de Santa Maria del Monserrato. Aquesta ara és l’església dels espanyols però antigament era l’església de la Corona catalano-aragonesa. Amb l’arribada dels Borja molts catalans es van establir a Roma i aquí en tenim un record.