Roma Antiga

L’ origen de la paraula moneda

monedes

Sabeu quin és l’origen de la paraula “moneda”?.
Com podeu imaginar-vos és llatí, tot i que aquesta paraula al principi no tenia res a veure amb les monedes, significava un cosa molt diferent. “Moneta” significava: advertidora, ja que el verb llati “Monere” vol dir advertir.
Us en volem explicar la història perquè és bonica i curiosa.
Fa molts anys, al segle IV a.c, al damunt d’un dels 7 turons de Roma, en concret del Capitoli, hi havia un temple dedicat a la Deessa Juno. Juno era la muller de Zeus, el Pare de tots els deus. Era la Deessa Mare i com a tal la deessa que protegia a les dones embarassades, que vetllava sobre l’unio sagrada del matrimoni, i que assistia als parts. També era la deessa que protegia els animals. Un dels seus animals sagrats era l’oca. Dins del recinte del temple De Juno del capitoli, en efecte, s’hi criaven algunes oques.
Les oques del Capitoli son famoses perquè salvaren Roma de la catàstrofe.
El segle IV ac els Gals, capitanejats per un valeros general anomenat Breno, derrotaren i saquejaren Roma. Els romans que no fugiren es refugiaren al damunt del Capitoli, que era el turo més alt dels 7 que tenia Roma i una zona difícil de conquerir. Juntament amb ells portaren els objectes de més valor.
Els Gals que volien acabar de conquistar la ciutat i emportar-se els seus tresors van tramar un pla: assaltarien el Capitoli de nit, mentre els soldats dormien. No van pensar, però, amb les oques del Capitoli que quan els van sentir arribar van començar a cridar: cua, cua, cua!, i amb els seus crits van despertar al Consul Marco Manlio que amb l’ajut de l’exercit va aconseguir fer fora els guerrers gals.
A partir d’aleshores el temple de la deessa Juno rebé el nom de temple de Juno Moneta, és a dir “advertidora”. Els romans cregueren que la deessa Juno els havia advertit mitjançant les seves oques. En efecte a aquella deessa se li atribuïen poders oraculars i el temple era considerat una espècie d’oracle.
Aquell temple oracolar, però, també s’utilitzava per coses terrenals. Els romans eren molt pràctics, de fet adoraven als seus deus per poder-los demanar alguna cosa a canvi. Normalment dins del Podi dels temples s’hi feien altres activitats. El podi era un espai gran que podia ser utilitzat i sovint s’utilitzava per activitats mundanes.
Dins del podi del Temple de Juno Moneta s’hi fabricaven les monedes de Roma. Amb el pas del temps el poble començà a anomenar “la Moneta” al taller de monedes que hi havia a sota del temple de Juno Moneta i més tard a les monedes.
Pel que sembla pels romans religió i diners no calia que anessin separats. De fet no hi han anat quasi mai, però diguem-ho baixet…

La llum del Panteó

pantheon

Segons alguns arqueòlegs i experts el Panteó era un enorme rellotge solar. Tothom que l’ha visitat haurà pogut notar que el sol que entra a traves de l’ òcul de la cúpula és enlluernador i potser no s’equivoca qui pensa que la llum tenia un rol important dins d’aquest.El 21 d’Abril a les 12 del migdia el sol il·lumina la porta d’entrada i s’adapta a aquesta de manera perfecta. El 21 d’Abril no és un dia qualssevol, és ni més ni menys el dia que segons la llegenda Ròmul fundà Roma, una data que encara avui dia els romans celebren. Segons alguns experts això no és una casualitat. Creuen aquests que el panteó fou construït de tal manera que el dia 21 d’Abril la llum il·lumines a l’Emperador, d’origen divina, quan entres per la porta.El panteó s’usava en efecte no només com a temple sinó també com a lloc de reunions polítiques. Aneu a visitar-lo aquell dia. Entreu per la porta a les 12 del migdia i us sentireu com il·luminats per un focus immens, com si fóssiu un antic Emperador o un Déu!.

Déu te cara d’ase

1381542_3510523097833_1233693277_n

Eus aquí un grafiti de l’antiga roma! Els grafitis antics són molt importants pels arqueòlegs perquè ens parlen de la vida quotidiana dels romans. Aquest fou trobat al Palatí i el podeu veure al Museu del Palatí. És de principis del segle II d.c, quan el cristianisme encara no havia estat legalitzat i s’havia de practicar d’amagat. Fou trobat al damunt d’ una paret del Pedagogium, l’escola dels esclaus de l’emperador. En el grafiti hi veiem un jove agenollat al davant d’un personatge crucificat amb cara d’ase i una frase amb grec que diu “ Alexamenos adora al seu Déu”. Sempre s’havia pensat que era un graffitti satíric i blasfem d’un esclau pagà que escarnia a un esclau cristià. Déu amb cara d’ase no sembla una floreta precisament! Fa poc Monsenyor Mauro cancani, estudiós dels fets bíblics i expert en simbologia animal ho ha desmentit argumentant que si bé l’ase té una simbologia negativa en el món llati no la te en e mon grec i oriental a on aquest era un animal sagrat. Pel que es veu en mes d’un lloc Deu és representat amb orelles d’ase, està representat així per exemple en una església de Perugia. Segons el Monsenyor Mauro Cancani aquest grafiti per tant és un acte de devoció’ vers el Déu cristià per part d’un esclau grec. Per ironia de la sort pel que es veu aquesta crucifixió de Crist amb cara d’ase és la crucifixió més antiga que es coneix!.

L’ANTINOEION O LA TOMBA DE L’AMANT DE L’EMPERADOR

16363

Avui us parlarem de tombes i mòmies. Us parlarem de la tomba de l’Antinoo, la qual ha fascinat i encara porta de cap a desenes d’arquolegs d’arreu del mon.
L’Antinoo fou l’amant de l’emperador Adrià, un dels millors emperadors que tingué l’imperi romà. Va néixer a Bitina, a l’actual Turquia, i si ens hem de basar en els retrats que n’han quedat hem de dir que era un noi força ben plantat.
Adrià el conegué en un dels seus viatges a Orient, el convertí en el seu amant i a partir d’aleshores no se’n separà mai més. Podríem gosar dir, doncs, que a part del seu amant fou també el seu gran amor.
L’any 130 d.c, durant un viatge d’ Adrià a Egipte i quan tenia nomes 18 o 20 anys, caigué dins del Nil i mori ofegat. Les causes de la seva mort son encara misterioses i poc clares: no es sap si es va tractar d’un accident, d’un suïcidi o d’un sacrifici. El que si es sap és que després de la seva mort l’emperador Adrià romangue obsessionat per la seva imatge i caigué en un estat depressiu.
Sembla ser que no es volia separar del seu cos i per poder adorar la imatge del seu amant el va fer divinitzar. Això va ser escandalós als ulls del romans, que entenien l’homosexualitat però no podien acceptar la divinitzacio’ d’un esclau. A Roma només es divinitzava als emperadors i als membres de la família imperial. A Egipte en canvi es creia que les persones ofegades dins del Nil es convertien en Deus perquè el Nil es considerava una divinitat. Això va servir de pretext a l’emperador Adrià per divinitzar l’Antinoo. A un Deu se li podien dedicar temples i escultures i d’aquesta manera podria envoltar-se d’escultures del seu amant. A partir d’aleshores Adrià, que a diferència de molts romans fins aquell moment s’havia refusat a adorar els deus estrangers, es posà a adorar el seu amant i Antinoo passà a formar part del panteó Egipci. A prop d’on mori Adrià li dedicà un ciutat, la ciutat d’Antinopolis, i inclús li dedicà una constel.lacio’.
Però a on és la seva tomba? Tot i que hi ha moltes hipòtesis la tomba de l’Antinoo encara no s’ha trobat. Alguns arqueòlegs creuen que fou enterrat a Antinopolis, de totes maneres d’Antinopolis n’ha quedat poc i cap edifici sembla contenir les restes del jove Antinoo. Altres creuen que fou enterrat a la vall dels Reis ja que les persones que morien dins del Nil teníem dret a se momificades i enterrades en una muntanyeta situada dins la Vall..
Hi ha qui afirma que Adrià s’emportà la mòmia amb ell i l’ enterrà a Vil•la Adriana, però de moment a Vil•la Adriana la tomba no s’ha trobat. Fa pocs anys al costat de l’entrada de la Vil.la hi van descobrir una estructura que en un primer moment va fer pensar en un tomba monumental. Hi va haver molt de rebombori i els diaris van escriure que finalment s’havia trobat la tomba d’Antinoo. En realitat el que van trobar va ser un temple dedicat a Antinoo, un temple que l’emperador podia veure cada dia quan es llevava a trenc d’alba a traves de la finestra de la seva habitació. Era un temple majestuós vorejat de dos temples dedicats a divinitats egípcies i situat a prop d’una zona anomenada el “Canopo”. En aquesta zona de la Vil.la els arqueòlegs van trobar moltes escultures egípcies i desenes de retrats de l’Antinoo, per tant ben segur era una zona dedicada a ell. De totes maneres encara hi ha molt per excavar i podria ser que un dia hi trobessin la tomaba, o potser Adrià només es va emportar les seves vísceres dins d’una urna i el que hi havia a la zona del Canopo era un cenotafi, és a dir un tomba buida?.
Molts pensen que fou enterrat dins del Mausoleu d’Adrià, tot i que el Mausoleu es va acabar alguns anys més tard de la mort de l’emperador. Quan l’emperador vivia a on estava enterrat?. Potser al costat del seu Mausoleu?.
A Roma hi ha un obelisc dedicat a l’ Antinoo amb un jeroglífic que parla de la seva mort i de la tomba. Un jeroglífic de l’obelisc diu:” Oh Antinoo, el Deu que viu en el mes enllà i reposa dins d aquest sepulcre…” per tant molt probablement l’obelisc estava al mateix lloc que la tomba, però a on estava l’obelisc?. Ara està al Pincio, prop de Plaça Spagna, exactament al damunt de l’escalinata, però en temps d’Adrià ben segur no estava allà, li va portar un Papa el 1600. Podria haver estat a Antinopolis, a Roma o a Tivoli. Ara com ara el lloc de la tomba d’Antinoo continua essent un misteri.