L’origen pagà de la festa de Sant Pere i Sant Pau.

El dia 29 de juny a Roma és festa ja que Sant Pere i Sant Pau són els patrons de Roma.

Segons la tradició moriren tots dos a Roma durant les persecucions de l’Emperador Nero.

No foren martiritzats el mateix temps però. Segons les fonts literàries foren martiritzats durant el gran incendi de Roma del 64, que la tradició atribueix a l’Emperador Nero… Perquè celebrem la festa de Sant Pere i Sant Pau el dia 29 de Juny doncs?
El dia 29 de juny a l’antiga Roma celebraven la festa del Quirino. Aquesta festa pagana se celebrava en honor de Ròmul i Sant Pere i Sant Pau foren considerats els nous fundadors de Roma perquè foren ells que l‘ evangelitzaren.

Realment Teodosi va acabar amb els cultes pagans?, o aquests sobreviuen encara, després de mil.ers d’anys sota una façana cristiana…?

Els dolços del carnestoltes

A Itàlia per carnestoltes es mengen les anomenades frappe i les castagnole. Són molt bones i les trobareu arreu.

Us dono algunes direccions de forns històrics a on menjar-ne de molt bones. Les podreu trobar farcides amb crema, recobertes del mel, de xoclata… feu-hi us salt! son totes al centre:

Pasticeria Cinque Lune. Prop de plaça Navona. Una pastisseria de principis del segle passat. Tenes castagnoles gegants fracides de crema!

corso Del Rinascimento 89 

Biscottificio Innocenti a Trastevere

 via della Luce 21

 Riccomi Prop de Vaticà. Son bones sobretot son les castagnole. 

via Gregorio VII 5

Roscioli ai Chiavari Al darrera de Campo de’ Fiori via dei Chiavari 34 (Forno Roscioli) 

biscottificio

RECEPTA DE LES CASTAGONLE ROMANES

Us donaré també la recepta de les castagnole romane per si us decidíssiu a celebrar el carnsetoles romà amb tots els ets i uts, les provéssiu i us agradessin tant que les volguéssiu seguir menjant ja en terres catalanes:

Ingredients per 6 persones:

– 4 ous

– 400 g de farina

– 50 g de mantega

– 100 g de mantega

– 1 gotet di ron

– 1 cullera de pell de llimona ratllada

– 100 g di sucre en pols

– oli per fregir.

– 1 mica de sal

– 1 mica de canYelLa

Barrageu en un bol la farina, els ous, la mantega fosa, la llimonA ratllada i la sal. Treballeu la massa amb força fins que aquesta adquireixi una certa consistència. Feu-ne boles de la mida d’una castanya. Fregiu-les en oli calent. Un cop llest, escórreu, treieu l’ oli en excés i poseu-les a aixugar sobre paper de cuina. Escampeu-hi sucre en pols barrejat amb canyella i serviu calent o fred, depenent dels vostre gustos.

Mhhhh, quina flaire de Carnestoltes!

La Festa dei Noantri

 

La “festa dei Noantri” és la festa de Trastevere i dura 15 dies. “Noi Antri” vol dir en llengua popular “nosaltres, els altres” perquè a Tratevere hi vivia la gent més humil de la ciutat, els altres. La Mare de Deu de Trastevere és l’anomenada “Madonna dei Noantri” o també “Madonna Fiumarola” perquè una llunyana llegenda diu que després d’una tempesta terrible, uns pescadors de Trastevere la van trobar surant prop dels marges del riu. “Fiume” en efecte vol dir riu i “fiumarola” és una manera de dir romana que significa “del riu” però mes aviat en sentit de Senyora d’aquest. La Madonna de fusta fou regalada als Carmelitans de Trastevere, aleshores li fou construït un oratori i esdevingué la protectora de Trastevere. Si la voleu veure haureu d’anar a l’església de santa Àgada a Trastevere.

Cada Juliol, d’aleshores ençà, l’estàtua s’engalana amb joies i vestits elegants i es passeja pel riu i pels carrers de Tratevere en una processó que la porta fins a l’església de Santa Maria in Trastevere. Els centenars de persones que segueixen la processo en acabat mengen i veuen al damunt de taules de fusta instal.lades als carrers, unint com és tipic a Roma cristià i profà. Avui dia per la “festa dei Noantri” hi ha moltes iniciatives culturals pels “noantri” i també pels “voantri”, és a dir vosaltres els altres: podreu passejar entre paradetes d’artesans, de dolços, assistir a espectacles de carrer i festes religioses…però no us perdeu la processo el 28 de Juliol, símbol de la Roma popular i profunda!.

“Madonna dei noantri dacce ‘na mano a noi e puro all’antri!” (Mare de Deu dei Noantri, donan’s una mà a nosaltres i dona-la també als altres!)

La festa de la Befana

La Befana vien di notte
con le scarpe tutte rotte
col cappello alla romana…

Entre els dies 5 i 6 de Gener a Itàlia no passen els Reis sino que passa una bruixa bona anemenada la Befana (que vol dir de fet bruixa).
La festa de la Befana és molt antiga. Els seus orígens són italians i fonen la tradició pagana amb la tradició cristiana. En el fons és un record dels Reis que porten regals a jesús el dia del seu naixement però també un record de ritus pagans i agrícoles molt antics que celebraven el retorn de la fertilitat de naturalesa i la represa de les activitats agrícoles abandonades a l’hivern.
Antigament es cremava un ninot representant una vella al final de l’any per indicar la mort i el renovament de la naturalesa i l’arribada de l’abundància novament. En ritus pagans molt antics es cremava un tronc d’arbre sec que simbolitzava la Mare Natura morta i es celebrava el renaixement d’aquesta i l’arribada dels fruits ( ritus que fan pensar al nostre tió, certament una festa d’origen pagà com la de la befana).

Segons una llegenda que cristianitza l’ origen pagà de la befana quan els Reis anaven a adorar Jesús una velleta els volia seguir. Al final no ho va fer, quan s’hi va repensar era ja massa tard! Com que no va poder veure el Nen Jesús a partir d’aleshores cada any entre el 5 i 6 de Gener viatge al damunt d’una escombra i porta regals a tots els nens del món per fer-se perdonar.

Antigament la befana al camp portava sobretot caramels, mandarines i aliments. Com el tió també porta carbó i cendres com a càstig dels que s’han portat malament i deixa l’empremte de la seva mà al damunt de les cendres. Entra per les xemeneies de les cases i deixa els regals a dins dels mitjons dels nens. Com nosaltres fem amb els reis, els nens italians deixen vi i mandarines per quan arribi. No fos cas s’enfades i no deixes res!

LES FESTES D’OCTUBRE

Le ottobrate romane! És a dir les Octubrades romanes ( o les festes d’ Octubre).
Avui dia això se sol dir quan a Roma hi fa un bonic solet, que és sovint. Octubre és un bon mes per visitar-la.
Antigament les octubrades eren les excursions dominicals que els romans feien vers les vinyes que envoltaven la ciutat durant el mes de la verema. Es possible que fossin una reminiscència de les bacanals romanes, dedicades al Déu del vi Bacus.
Es feia via al matí a trenc d’alba al damunt  de carros guarnits per la festa. Les dones es posaven vestits bonics i s’ engalanaven amb plomes i flors. Els homes es vestien també amb els seus millors vestits per tal de fer enamorar a les belles romanes.
Es ballava el “saltarello” , una dansa tipica de Roma, amb castanyoles, tambors i guitarres, es jugava a la petanca, a saltar a corda i a trencar l’olla.  Arreu hi havia borratxes plenes de vi, es menjaven goncchi, tripa i xai!.
Aquesta bonica tracció s’acabà a principis del segle XX però encara és a la boca de la gent quan el mes d’Octubre ens regala dies de sol i a Roma s’ exclama: “che bella ottobrata!”

La nit de Sant Joan

 

 

Per Sant Joan a Roma no es tiren petards, ni coets, ni s’ encenen focs. Ara a Roma per Sant Joan no es fa res d’especial i és una llàstima perquè abans Sant Joan era una festa molt popular!

Per Sant Joan abans es menjaven cargols.
Antigament la vigília de Sant Joan rebia el nom de la Nit de les Bruixes i a Roma es celebrava una de les festes mes populars. La nit de les bruixes era un entremig de festa cristiana i pagana.
Una antiga tradició diu que la nit de Sant Joan les bruixes volen pels carrers i capturen les ànimes. Per aquest motiu la gent aleshores sortia de tots els barris de Roma amb llanternes i torxes i es reunia a Sant Joan de Letrà per resar al Sant, menjar cargols dins les osteries i fer fora les bruixes. Les banyes dels cargols eren el símbol de les coses dolentes i menjar cargols significava desfer-se de l’ adversitat.
Es menjava i es bevia molt i sobretot es feia soroll amb trompetes, campanes, tambors i petards per tal d’espantar les bruixes, perquè no poguessin recollir herbes i usar-les pels seus encanteris.
La festa s’acabava al matí, quan el Papa anava a la Basílica de Sant Joan per celebrar missa, i des del balcó d’aquesta tirava monedes d’or i de plata mentre la gent s’ afanyava a agafar-ne alguna!.