El Gland de jesús

Doncs sí! Sembla que no pugui ser però d’entre els milers de relíquies cristianes, algunes tan improbables com la del sospir de Crist o les plomes de l’arcàngel Gabriel, també hi ha un Gland. Escrivim Gland amb majúscules perquè no es tracta d’un gland qualssevol, és el gland que es tragué al nen jesús quan fou circumcís i pel que es veu tenia poders miraculosos. El Gland de Jesús curava la infertilitat de les dones entre altres coses, per aquest motiu Caterina de Valois, muller d’Enric IV d’Anglaterra, que tenia certes dificultats en gestar un hereu, en comprà un. M’imagino que es pensà que comprava l’autèntic perquè pel que es veu en circulaven 18 per tota Europa. El comerç de relíquies fou molt usual en època Medieval. Posseir relíquies era aleshores important, aquestes donaven un cert benefici als seus propietaris: beneficis espirituals, miraculosos i també econòmics. Les relíquies eren rentables per les esglésies perquè atreien peregrins I també els seus moneders, els ciutadans que les compraven obtenien indulgències, és a dir tenien més possibilitats d’anar al paradís o d’anar-hi més rapidament. Això generà un tràfic consistent d’aquestes i també els caçadors o comerciants de relíquies, que per diners I a vegades amb el beneplàcit de l’església no dubtaven en inventar-les. És per aquest motiu que ens trobem amb relíquies tal volta improbables com els corns de Moisès, I amb 18 glands de Jesús o amb mil·lers d’ estelles de la vera creu, les suficients per generar un bosc.
El Gland de Jesús més famós estava a Roma, és clar. Fou un regal de l’emperadriu d’Orient a Carlemany amb motiu de les seves noces i aquest quan fou coronat Emperador el donà al Papa. Arribà a Roma, per tant, el segle IX i estava dins del Sancta Sanctorum. El Sancta Sanctorum fou la capella Privada dels Primers Papes, podriem dir que era la Capella sixtina d’ època medieval. Aquesta estava dins del Palau de Laterà, al costat de la basílica de Sant Joan, que fou el primer palau dels Papes. La Basílica de Sant Joan és la catedral de Roma i la Primera basílica Cristiana. Aquesta juntament amb el Palau fou construïda al costat de les muralles, en una zona perifèrica, perquè quan Constantí legalitzà el cristianisme encara hi havia molta població cristiana, senadors cristians… i no convenia un lloc massa vistós. La capella Papal rebia el nom de sancta Sanctorum perquè a dins s’hi guardaven les relíquies més sagrades de l’antiguitat, era el lloc més sagrat que hagués existit mai. Jutgeu vosaltres mateixos: un quadre realitzat per un àngel que representa el rostre de crist i que els Papes passejaven per Roma durant les processons importants, aquest miracle fou recobert de plata per tal de protegir-lo però fou dotat de portes que obrint-se permeten veure la cara de crist i també les seves cinc llagues; l’Escala Santa del palau de Pons Pilat que Jesús pujà el dia que fou jutjat, divuit graons de marbre que Santa Elena portà a Roma d’un a un i que els fidels pugen de genolls; les sandàlies del nen Jesús; la cadira del Sant sopar; la sang de Crist coagulada; fragments de la columna a on fou lligat i fuetejat; una espina de la corona; part de l’esponja usada durant el seu calvari; els caps de Sant Pere i Pau; els raigs de l’estel que guià els Reis mags cap a Betlem… i el gland del qual parlàvem. Podeu anar a veure l’ Escala Santa i el Sancta Sanctorum quan visiteu la Basílica de Sant Joan de Letrà puix estan al seu costat, només cal que creueu el carrer.
Algunes d’aquestes relíquies van desaparèixer. Entre aquestes hi ha el gland que pel que es veu fou robat durant el famós i terrible saqueig de Roma del 1527 dut a terme per l’exèrcit de mercenaris del Rei Carles V. El soldat que se l’endugué juntament amb el bell relicari fou capturat i fet presoner a Calacata, un poblet medieval encrespat al damunt d’una roca situat a pocs quilometres de Roma. Fins fa poc allí estava el gland de Jesús i aquest es mostrava al poble durant les processons de la Santa circumcisió que abans del Concili Vaticà II, que abolí la festa, se celebrava l’1 de Gener. Desaparegué misteriosament després de la processó del 1983, no fa pas gaire. La majoria de glands desaparegueren molt abans, durant la reforma Protestant i la revolució Francesa. No patiu! malauradament a Roma ja no hi trobareu el gland de Jesús però, entre moltes altes relíquies increïbles, hi trobareu encara a Sant Joan de Letrà i també a Santa Maria del Popolo una relíquia una mica més tendre: el melic del Nen Jesús.

Els nous colonitzadors

A Roma hi trobareu algunes colònies d’animals, a vegades curioses. Conquerir Roma no ha estat mai fàcil, pocs ho han aconseguit. Aquí teniu alguns herois:

En el Fòrum de Trajà hi viu una colònia de crancs de riu. Eus aquí un dels membres d’aquesta colònia! Sembla ser que van colonitzar les aigues subterrànies que flueixen sota el Mercat de Trajà els anys 80. S’amaguen de dia i a la nit surten a buscar menjar. Ja ho veieu, no només els romans eren colonitzadors i feien vida al Fòrum!.

Aquesta fotografia és d’en Pep Bernat Sànchez Moner, el qual vaig guiar a Roma. Les gavines s’han apoderat de Roma i es poden veure en qualssevol lloc de la ciutat. Aquí  dalt teniu l’Emperadriu amb el Coliseu al fons. En veureu moltes al Fòrum Romà, al damunt de les columnes, com antics cònsols romans, o caçant altres ocells com legions en terres estrangeres. Fa estrany veure-les enmig de Roma perquè el mar és distant per una gavina, és a 20 Kilòmetres.

El problema va començar el 1973 quan Fulco Pratesi, el fundador del WWF italià, va portar una gavina femella coixa al zoològic de Roma per curar-la. La gavina tan malament no devia estar perquè va atraure a una gavina mascle que volava pels voltants del parc i aleshores va començar un idili que continua fins als nostres dies. Els dos van fer un niu dins del recinte dels elefants i van procrear. Més endavant van decidir engrandir la família i van fer un altre niu al damunt de les roques dels tigres. Ara hi ha nius de gavines enmig del centre històric. Tots els descendents de la gavina coixa. Les gavines, en efecte, es reprodueixen ràpidament i ja en son més de 40.000. Això és un problema perquè especialment de l’Abril al Juliol que és quan procreen es tornen molt agressives per tal de protegir el seu niu i ataquen també als turistes. Encara recordo una visita als palaus vaticans amb els turistes terroritzats perquè les gavines no els deixaven asseure al famós pati de la pinya per sentir les meves explicacions. També suposa un perill per l’ecosistema perquè ataquen a ocells més petits que han viscut pacíficament sempre entre nosaltres com les orenetes, els pardals o els pit-rojos. A Roma hi trobem menjar, sobretot a la deixalleria de Malagrotta que és la deixalleria de la capital. Pel que es veu és la deixalleria més gran d’Europa i hi troben menjars exquisits. La deixalleria no compleix la normativa Europea, però, i l’hauran de tancar aviat. Quan això passi el problema de les gavines empitjorarà perquè hauran de venir totes al centre de Roma a buscar menjar.

  

   

Roma ha esdevingut l’ Imperi de les gavines!. Com podeu veure son també les Senyores del Vaticà i que no respecten ni tant sols el colom del Papa.

 

Els seus grans competidors son els corbs que al igual que elles prefereixen la ciutat gàcies al restaurant de Malagrotta i també a les bosses d’escombreries que hi ha per tota la ciutat. Els romans no practiquen de manera eficient i obedient la recollida diferenciada de brossa i tampoc s’hi pensen gaire a tirar les coses per terra. Fa uns quants anys alguns romans van ser atacats pels corbs durant el periode de la cria, aquests baixaven i colpien el cap de les persones amb el vec, com en la pel.licula Els ocells d’ Alfred Hitchcok. En les fotografies del vaticà hi faltava, en efecte, l’altre gran protagonista: el corb.

Els primers periquitos van arribar a Roma després de la descoberta d’Amèrica, la noblesa romana els tenia a dins de gàbies i els exhibien als convidats. El Papa Lleo X inclús els feia participar en les seves processons, era un Papa excèntric, li agradava anar a caçar, finançava les seves caceres amb la venta d’indulgencies i s’envoltava d’animals exòtics. Aleshores els ocells arribats de les Amèriques eren a dins de gàbies, ara es passegen lliurement per la ciutat, com antics lliberts. A Roma també hi ha una colònia de periquitos, lloros i ocells tropicals. Aquesta animals sociables i poc perillosos per l’ecosistema sembla que van arribar els anys 90 quna va començar la moda de tenir-ne un a casa, engabiat.

Els amos indiscutibles de Roma són, però, els gats, n’ hi ha 400 colònies. A Roma tots els monuments tenen una colònia de gats i les seves gattare, que són les dones que cada dia els porten menjar i se’n cuiden. Són grassos i ofenosos. Cada dia arriben les gattare amb una olla i un cullerot i surten dels llocs més impensats quan aquestes colpegen l’olla. Us quedaríeu parats dels gats que hi arriba a haver! Tots tenen el seu nom i al Coliseu, per descomptat, n’hi ha un que es diu Neró. Neró és el més dolent de tots.

Al Palatí cada dia hi puja una marquesa  romana. Havent estat aquest el turó a on visqueren els emperadors la Marquesa se sent còmode amb aquells gats que son de les altes esferes…

Els gats de Roma son tan famosos que surten en el doblatge italià de la pel.licula de Walt Disney “Els Aristogats” i tot!  El gat Romeo és un gat del Coliseu i canta en romanesc:

Algunes colònies son oficials i protegides. La colònia més important de totes és la de Largo Argentina. Els gats de Largo Argentina ronronegen als peus de Juli Cèsar. Encara que no hi hagi res que ho digui és allí que fou assassinat. Cèsar morí dins del teatre de Pompeu, que ara està sota terra, exactament a sota del modern teatre argentina. La colònia de Largo Argentina és també la més rica i ben organitzada, rep subvencions i molts visitants. Va nèixer al moment de les excavacions de Largo Argentina. La gattara més il.lustre d’aquest colònia fou la gran actriu Anna Magnani que vivia prop d’allà, envoltada de gats.

També hi ha una gran colònia a l’ombra de la Piràmide Cèstia. Després de la conquesta d’Egipte a Roma es posaren de moda les tombes piramidals. A Roma n’hi havia diverses i ara només queda aquesta. La Piràmide fou construïda amb marbre de carrara i en tan sols 330 dies, ja que Caio Cestio, el propietari, ordenà que si aixi no es feia desheretaria als seus descendents, els qual després de la seva mort la van construir rapidament! Podeu consultar les seves webs:

Colònia Largo Argentina

Colònia Piràmide Cestia

L’altra colònia són els estornells que també han esdevingut un problema, sobretot pels regals que ens llancen des del cel. Passen el dia al camp i tornen a Roma a passar la nit. L’estiu passat era impossible passejar pel costat del riu per culpa dels estornells, mil·lers d’excrements feien difícil poder passejar tranquil·lament: qui ho feia amb el nas tapat, qui amb un paraigües… provocaven accidents perquè el terra dels carrers relliscava i eren un verdader perill pels motorini. A Roma hi ha tants motorini com estornells, és una ciutat amb molt de tràfic i caòtica, gràcies en tenen els romans del motorino que ajuda a moure’s més fàcilment!. Van intentar fer-los fora amb un megàfon que reprodueix el crit d’un estornell angoixat per tal d’espantar-los i sobretot per estressar-los i desorientar a les cries. Són, malgrat tot, els artistes de Roma. Ens llancen regals fètids però per compensar pinten quadres abstractes al damunt dels palaus barrocs. Roma seria tota antiga si no fos per aquestes criatures que donen a la ciutat la modernitat que li falta.

Un Palau amb forma de clavicèmbal

L’anomenen il “Cèmbalo Borghese” perquè te la forma d’un clavicèmbal. Aquest magnific palau fou construït pels Borghese, una de les famílies més riques de Roma, el segle XVI. Fou el Cardenal Camillo Borghese, que volia una residència amb vistes al riu, el que l’adquiri i en feu completar les obres pel seu artista preferit Flaminio Ponzio. S’endeutà per tal de fer-ho però un any més tard esdevingué Papa, adoptant el nom de Pau V, i això li permeté saldar tots aquells deutes ràpidament. Esdevenir Papa era molt rentable. Els Borghese tenien moltes residències a dins de Roma i aquesta esdevingué la seva cort, el Palau de família per excel·lència.

El 1800 un dels membres d’ aquella família, també anomenat Camillo, es casà amb la germana de Napoleó i a aquesta li foren dedicades algunes estances dins del Palau, però Paulina no li agradaren prou i preferí viure en un altre palau que els Borghese tenien dins la ciutat. De totes maneres el palau contenia la seva escultura, realitzada per l’escultor Canova. Aquella escultura causà admiració i escàndol perquè representava a la francesa nua, ajaguda al damunt d’un llit, com Venus. Com ha gosat posar nua Paolina?, li deien les dames, i ella responia sorneguera: ” No pateixin que a l’habitació hi havia una estufa!”. Era en aquest Palau que Camillo Borghese la mostrava als convidats i amics juntament amb altres obres d’art. A vegades ho feia de nit, a la tènua llum d’una espelma, i a tothom donava la sensació que aquell cos de marbre era un cos real i que es trobaven al llit de Madame Bonaparte en carn i ossos. ..fins que un dia fixant-se en l’esguard dels homes que contemplaven l’escultura el príncep Camillo s’engelosí i decidí transportar-la en un altra residència perquè passes més inadvertida.

La façana del palau rep el nom del “teclat borghsese” perquè sembla el teclat d’aquest clavicèmbal gegant. El segle XVIII es considerava una de les meravelles de Roma. Ara a dins hi ha algunes oficines de l’ambaixada d’Espanya però en una part del Palau encara hi viuen els Borghese.
Que bonic el clavicèmbal Borghese! Quan un se’l mira sembla que senti les seves notes, es té la sensació que del darrere d’una cantonada apareixerà Domenico Scarlatti , s’alçarà la cua de la jaqueta, s’asseurà i es posarà a tocar.

La primera tassa de cafè

Ho sabíeu que va ser l’ Antic caffè Greco de Roma, situat a l’elegant via Condotti, el que es va inventar la tassa de cafè? No podeu deixar de visitar aquest cafè històric, el més antic de Roma (i el més car!), antic lloc de reunió d’intel·lectuals i artistes, fundat el llunyà 1760.
El 1806 Napoleó va prohibir el comerç que provenia d’ Anglaterra i això provocà l’augment dels preus dels productes colonials.
El cafè arribà a preus astronòmics i a Roma es deixà de veure cafè en tots els bars excepte en un: al cafè Greco, el qual trobà la solució: servir-lo en tasses un terç menys grans que les normals. Aquell cafè inventà aixi la tassa de cafè!.

La venjança del Papa

A Roma hi ha molts petits secrets…quan aneu a Piazza Navona fixeu-vos amb el petit cap de marbre que hi ha entre les dues finestres del segon pis del numero 34. Es el retrat d’un bon home que fou condemnat a mort pel Papa Sixt V. A aquest Papa, famós per ser una amant del patíbul, li agradava treure’s els vestits papals i barrejar-se entre la gent per ascoltar i saber què en pensaven d’ell. Un dia entrà en una osteria prop de Piazza Navona, el propietari d’aquesta no el va reconèixer i va parlar sense embuts. Devia parlar molt malament perquè el Papa el va condemnar a morir decapitat!. Els comerciants del barri li rendiren homenatge amb aquest petit retrat  i al mateix temps advertiren als vianants quina fi esperava als agosarats que criticaven en public al Papa.

SANT PERE PEL FORAT DEL PANY!

A Roma hi ha un racó màgic, un de tants!. Al damunt de l’Aventí, un dels 7 turons de Roma, a la Piazza dei Cavalieri di Malta, hi ha un antic convent benedictí que avui dia és el Priorat dels Cavalieri di Malta. Aneu-hi quan estigui tancat. Mireu pel forat del pany de l’enorme porta d’entrada i veureu un petit miracle: entre els arbres de jardí la cúpula de Sant Pere!.

EL BARBER PESAT

La fontana di Trevi, la font mes admirada de Roma! però no per tothom… poseu-vos al costat dret, un gerro immens en tapa la visió.

Diuen que quan Nicolo Salvi l’estava construint un barber que vivia a aquell costat de la font anava  sempre veure el que feia i contínuament li donava consells, el criticava, es queixava del soroll que feia…en fi, era un torment pel pobre artista!. Per aquest motiu aquest, cansat, un cop acabada hi col.locà un test gegantí , perquè el barber pesat no en pogués gaudir!.

Fer-se el portuguès!

A Roma l’ expressió “fare il portoghese” o fer-se el portuguès vol dir, fer-se el tonto o fer per manera de gaudir d’un servei sense pagar. Aquesta expressió romana va néixer al Renaixement en motiu de l’arribada de l’elefant Annone del qual us parlàvem darrerament (doneu una ullada a la nota l’elefant blanc del Papa de la catagoria Roma del Reneixament). L’elefant albí va ser un regal del rei de Portugal al Papa. Li fou regalat juntament amb altres animals exòtics com cacatues, panteres i inclús un rinoceront!. De tots ells aquest certament era el més simpàtic i intel.ligent, n’ era tant de simpàtic que es convertí en la mascota papal. El Papa estava tan enamorat d’aquell elefant que per donar les gràcies al Rei de portugal va concedir a l’ambaixador d’ aquell Regne i a tot el seu seguit el privilegi de ser “ospiti de Roma” es a dir de no haver de pagar res al teatre, als restaurants, a les osteries, als hotels… declarant que eren portuguesos.  Ai quan ho va saber els romans! alguns espavilats van començar aleshores a fer-se passar per portuguesos i a parlar amb accent exòtic a les posades i bars dient que eren portuguesos per tal de no haver de pagar.

Tu diras quan el Papa es va adonar que a Roma hi havia tants”portuguesos”! va revocar aquell privilegi inmediatament!.

Una font per gossos a Via Veneto!

L’ aigua de Roma és molt bona, a Roma hi ha moltes fonts i algunes son d’allò mes curioses.

Una d’aquestes la podem trobar a Via veneto.

Ara ja no és el que era però als anys 50-60 per via Veneto hi passejava la “dolce vita”. Era un carrer elegant que recorrien les estrelles de Hollywood, personatges de fama internacional i l’alta societat. Estava plena de restaurants, bars musicals, locals nocturns i hotels de luxe. Per ella hi passava el glamour i també l’excentricitat.

Fruit d’aquesta extravagància és una curiosa font situada al costat d’un bar. Aquesta és massa baixa pels romans assedegats, és petita i raja a ran de carrer. Es en efecte una font per gossos. Te un emblema de travertí decorat amb el cap d’un gos.

Pel que es veu era pels gossos de Mister Charlie, un anglès que tenia per costum anar a un piano bar de molt renom, el Gui Bar de l’hotel Ambasciatori. El barman li va fer construir aquesta font perquè s’hi pogués entretenir mes, pogués veure tant com volgues i no hagués de patir pels seus gossos que sempre havia de deixar a la porta del bar. I es que els gossos de via Vèneto eren també de l’alta societat!

Un gelat Sampietrino?

Heu provat mai un gelat sampietrino? Aquest te la forma d’un bloc de pedra i rendeix homenatge Roma. Representa un dels elements mes característics de la ciutat etenra: els anomenats Sampietrini. Però què son els Sampietrini i perquè s’anomenen aixi?

Els Sanpietrini son les llambordes típiques dels carrers històrics Roma, son petits blocs de pedra volcànica d’uns 12 centímetres. Aquests foren inventats al Renaixement, en època del Papa Sixt V, per pavimentar els principals carrers de Roma. Foren anomenat Sampietrini però dos segles mes tard, a partir del 1726, quan un monsenyor decidí fer pavimentar la plaça de Sant Pere amb aquest tipus de pedra perquè la carrossa del Papa gairebé s’havia bolcat a causa de les males condicions de la Plaça.