Els anomenen “maritozzi”, són una espècie de lioneses i són típics de Roma tot i que també es troben en altres regions italianes. Estan farcits amb panses, pell de taronja i nata.
Aquest dolç d’aspecte voluptuós, gairebé afrodisíac, s’oferia antigament a la promesa el primer divendres del mes de Març, que avui dia es correspondria amb el dia de Sant Valentí. Aleshores s’hi dibuixaven al damunt dos cors ferits amb una fletxa amb sucre de pastisser i els més apassionats hi amagaven a dins l’anell de prometatge. Fou per aquest motiu que reberen aquest nom, perquè la nata podia portar marits.
Quina manera astuta de demanar la mà d’una donzella! Un anell d’or amagat dins d’un coixí de dolça nata, que la promesa llepava amb gran delit. Qui s’hi podia negar després d’una evocació tan palesa? Els maritozzi portaven també els anhels dels futurs marits i una gustosa promesa difícil d’ignorar.
Avui dia és el clàssic pastisset de cafaeteria, ja no acostuma a tenir panses i és més dificil de trobar. Si en voleu menjar un de bo us aconsello “Il Maritozzaro” situat a via Ettore Rolli 50 a Trastevere
Neró no era a Roma quan va començar el famós incendi de l’any 64. Era un divuit de Juliol i l’ estiu a Roma era insuportable, per aquest motiu el passava a la seva vil·la d’Anzio, prop del mar. Allà les nits eren més ventilades i fresques. Aixi enganyava l’estiu Neró… i potser també menjant gelats.
Se sap que Neró era un devorador de gelats i diuen que fou ell a introduir-los en els banquets de la cort l’any 62. Més que gelats eren una espècie de granissats fets amb neu, fruita triturada i sucs de fruita amb mel. Segons les fonts literàries el consum de begudes glaçades li provocà una indigestió, i segles més tard també a l’Emperador Eliogabal. A la cort imperial a l’estiu es menjaven per tant gelats.
Els romans els anomenaven: nivatae potiones.
La neu arribava de les muntanyes que hi havia prop de Roma, del Terminillo, o també podia arribar amb vaixell de l’Etna i del Vesuvi. Allà hi havia dues importants reserves que abastiren de glaç a Roma durant almenys dos segles. El comerç de glaç era fructífer!. Aquest es portava al Palau imperial i també es venia als nombrosos thermopolia, és a dir els bars de l’època, que hi havia a banda i banda dels carrers. El glaç es guardava dins de pous subterranis. S’usava per conservar els aliments i també pel nivatae potiones. El que al principi degué ser només un luxe per rics, que eren els únics que podien tenir pous de glaç a casa, amb el temps també arribà a la gent del poble. Sabem en efecte que en alguns thermopolia el glaç a l’estiu s’usava també per fer menjars glaçats.
El romans no en foren de totes maneres els inventors. A l’antiga Mesopotàmia i a Orient des de temps immemorials es preparaven sucs de fruita amb glaç molt abans que ho fessin els romans. A Mesopotamia els esclaus recorrien milers de quilòmetres a peu per procurar-se glaç de les muntanyes per tal de preparar begudes fredes pels àpats reials.
Alexandre Magne anava boig per un tipus de refresc semblant. Es feia portar copes plenes de trossos de fruita, mel i neu durant la seva campanya a l’índia.
Els faraons egipcis rebien els seus convidats amb fruita cuita i neu servida dins de copes de plata. També Cleopatra oferí aquest refresc refinat a Cèsar i a Marc Antoni. Qui sap si això l’ajudà a seduir-los!
colum nivarieum
Els romans sofisticaren la tècnica que aprengueren d’Orient i s’inventaren uns coladors anomenats “colum nivarium” que s’usaven per depurar els sucs i refredar-los. Omplien els coladors de neu i al damunt hi tiraven els sucs de fruita. També usaven el mateix sistema per refredar el vi.
Sembla que també foren els romans els que començaren a glaçar els sucs de fruita abaixant-ne la temperatura sense barrejar-los amb glaç. Els posaven dins d’una terrina dins la neu. Segons Plini el vell: “Va ser un invent de l’emperador Neró fer bullir l’aigua i col·locarla en un pot de vidre perquè es refredi a la neu. Així s’obté el plaer del fred sense els defectes de la neu “.
Plini s’ indigna i diu que els rics transformen la natura per adaptar-la als propis plaers, fan que el fred refresqui els dies roents o fan bullir l’ aigua i després la fan glaçar!. Pobre Plini, qui sap que diria ara!
Amb la caiguda de l’ Imperi Romà s’acabaren els gelats! A Orient continuaren i es perfeccionaren cada cop més. Foren els àrabs que els tornaren a portar a occident al Renaixement a traves de Sicília. Havien passat molts segles i ningú recordava ja que refrescos semblants s’haguessin menjat al damunt del Palatí i pels carrers empedrats de Roma…
Heu pensat mai a cuinar amb un rentaplats?
Sí, si ho heu llegit bé. La Lisa canali està revolucionant la cuina italiana amb aquest nou sistema de cuinar. Lisa és una ambientalista italiana, fa anys que es preocupa per l’ambient i paral·lelament ha cultivat la seva passió per l’eco cuina, la qual l’ha portat a experimentar nous mètodes de cuinar. Fa molts anys que experimenta amb aquesta tècnica i no fa gaire que acaba d’editar un llibre que ha estat traduït en molts idiomes, també en castellà (editorial Larousse “cocinar con el lavavajillas”, que jo sàpiga encara no ha estat traduit al català. Certament que no hi podreu cuinar un plat de pasta i no se què en pensen les mamme italianes, avesades als sofregits, a deixar la cuina de potes enlaire i a cuinar amb olles gegants per desenes de convidats, però a nosaltres la idea ens sedueix moltíssim!.
Cuinar amb el rentaplats és fàcil, net, respecta l’ambient perquè es redueix el consum d’energia i d’aigua, ens fa estalviar i sobretot és molt saludable perquè els productes es couen a baixa temperatura i constant com en l’alta cuina. Això en conserva les propietats, el gust i l’aroma ja que aquestes no es perden en l’aigua de cocció sinó que es conserven dins del pot. Caldrien tota una sèrie d’instruments que només tenen els professionals sinó fos pel rentaplats!
En el llibre hi ha receptes per cada cicle de rentat:
Cicle eco per una cuina a baixa temperatura (50° – 55° C)
Cicel normal normal per una cuina a tmperatura mitjana (60° – 65° C)
cicle intensiu per una cocció d’entre 70° – 75° C
És ideal per cuinar, carn, peix fruita i verdures. Tot el que cuinaríeu al bany maria, al vapor o bulliríeu.
Si teniu costum de posar el rentaplats a la nit podeu col·locar els vostres pots entre els plats bruts també a la nit, qualssevol reco del rentaplats va bé, i un cop acabat guardar-los al frigorífic fins com a màxim tres dies.
Cal només tenir pots de conserva de vidre hermètics de diverses mides o saquets per coure i conservar productes al buid.
No està malament oi? Podeu cuinar plats saludables mentre renteu els del dinar i només apretant un botó.
Podeu començar amb la recepta del cous-cous que us proposem. Cal dir que amb aquesta tècnica el gust és més intens que cuit amb el mètode tradicional per tant poseu-hi un xic menys de condiment del que posaríeu normalment.
Cous cous al rentaplats (per a 4 persones)
.2 gots de brou vegetal
.250 grams de de fèssols
.1 ceballot vermell
.2 o 3 carbassons
.Menta
.150 grams per cap de cous cous
.4 pots hermètics de 350 ml
Talleu la ceba i feu daus amb els carbassons i els fesols. Salteu-los a la paella rapidament.
Poseu 150 grams de cous-cous a dins de cada pot.
Poseu-los les verdures saltades a la paella dins dels pots al damunt del cous cous
aboqueu-hi també el brou vegetal juntmanet amb una mica d’oli extra verge
Saleu
Poseu-hi pebre
Barregeu
Completeu amb alguna fulla de menta fresca
Tanqueu el pot i coeu-la la rentadora amb el cicle normal. Quan s’haurà acabat el cicle no només tindreu els plats nets sinó que també tindreu el dinar de l’endemà a punt!
Un consell: abans de menjar afegiu-hi oli, sal i pebre.
A Itàlia per carnestoltes es mengen les anomenades frappe i les castagnole. Són molt bones i les trobareu arreu.
Us dono algunes direccions de forns històrics a on menjar-ne de molt bones. Les podreu trobar farcides amb crema, recobertes del mel, de xoclata… feu-hi us salt! son totes al centre:
Pasticeria Cinque Lune. Prop de plaça Navona. Una pastisseria de principis del segle passat. Tenes castagnoles gegants fracides de crema!
corso Del Rinascimento 89
Biscottificio Innocenti a Trastevere
via della Luce 21
Riccomi Prop de Vaticà. Son bones sobretot son les castagnole.
via Gregorio VII 5
Roscioli ai Chiavari Al darrera de Campo de’ Fiori via dei Chiavari 34 (Forno Roscioli)
biscottificio
RECEPTA DE LES CASTAGONLE ROMANES
Us donaré també la recepta de les castagnole romane per si us decidíssiu a celebrar el carnsetoles romà amb tots els ets i uts, les provéssiu i us agradessin tant que les volguéssiu seguir menjant ja en terres catalanes:
Ingredients per 6 persones:
– 4 ous
– 400 g de farina
– 50 g de mantega
– 100 g de mantega
– 1 gotet di ron
– 1 cullera de pell de llimona ratllada
– 100 g di sucre en pols
– oli per fregir.
– 1 mica de sal
– 1 mica de canYelLa
Barrageu en un bol la farina, els ous, la mantega fosa, la llimonA ratllada i la sal. Treballeu la massa amb força fins que aquesta adquireixi una certa consistència. Feu-ne boles de la mida d’una castanya. Fregiu-les en oli calent. Un cop llest, escórreu, treieu l’ oli en excés i poseu-les a aixugar sobre paper de cuina. Escampeu-hi sucre en pols barrejat amb canyella i serviu calent o fred, depenent dels vostre gustos.
Només necessiteu un parell o tres d’alberginies, alfàbrega, suc de tomàquet i parmesà…i també una mica de paciència.
Es una espècie de Lasanya feta amb albergínies i és un plat boníssim!
Talleu un parell d’albergínies a fulls prims (1/2 centímetre aprox.) en sentit vertical i desprès fregiu-les.
Feu un suquet amb tomàquet, ceba i alfàbrega.
Unteu una plata de forn amb un xic de mantega closqueu-hi una capa d’albergínies fregides. Al damunt poseu-hi el suc que heu fet abans, unes fulles d’alfàbrega fresca, trossets de mozzarella i parmesà gratat. Cobri-ho amb un’ altra capa d’albergínies, amb el suc, l’alfàbrega, la mozzarella a trossets i el parmesà i aneu creant estrats fins que s’acabin els ingredients. L’ultima capa ha de ser amb el suc de tomàquet que tornareu a empolsinar de parmesà. Podeu posar-hi també crema de llet. Poseu-ho al forn a 200 graus i coeu uns 25 minuts. Abans de menjar deixeu-ho refredar un xic.
Esteu tips de rentar els plats després d’un àpat familiar? Teniu convidats a sopar i voleu anar a dormir d’ hora sense haver de pensar al rentaplats? Perquè no us mengeu el plat doncs?!
Avui us donarem una recepta molt còmode, elegant, fàcil i ràpida de fer: els cistells de parmesà.
Només us caldrà una paella antiadherent, parmesà ratllat o un formatge dur, com el d’ovella, i un vol que us serveixi de motlle:
. Poseu una paella antiadherent al foc i quan aquesta estigui calenta aboque-hi el formatge ratllat fins que el fons quedi ben cobert. Es pot fer posant-hi abans una mica de mantega també.
. Quan veieu que els costats comencen a desenganxar-se de la paella amb un cobert de silicona desenganxeu la pasta de formatge de la paella amb cura i poseu-la al damunt d’un bol situat a boca terrosa.
. Amb les mans moldegeu el cistellet delicadament al damunt del bol.
. Deixeu refredar i un cop fet el cistell ompliu-lo amb el que mes us plagui: una amanida, un risotto… e voilà!
Les albergínies son típiques de la cuina siciliana, com les carxofes de la romana.
Talleu un parell d’albergínies a fulls mes aviat prims, fregiu-les i saleu-les. Quan estiguin ben daurades afegiu-hi salsa de tomàquet i una mica d’alfàbrega i deixeu-ho coure a foc lent per uns 30 minuts, sense que s’aixugui gaire.
Bulliu la pasta (que ha de ser curta i grossa, els rigattoni van bé) i després barregeu-la amb el suc que heu fet. Empolsineu amb abundant parmesà.
Encara que no sigui època d’alberginies és un plat molt gustos!
El Divendres Pasta amb cigrons o cigrons amb bacallà! Aquí és l’àpat típic del Divendres i al mercat ja els venen preparats, a punt de ser cuinats. Avui he anat al mercat a comprar una boseta de cigrons perquè nosaltres també seguim la tradició i cada Divendres cigrons!.
Us dono una recepte ràpida i fàcil que és la que fem nosaltres a casa:
Ingredients:
.cicgrons
.sal
.una patata
.romaní
.pasta petita
Com es fan?
.Poseu els cigrons al bany maria per tota una nit (o ja els compreu preparats al mercat)
. Els poseu en una olla amb aigua juntament amb una patata i els feu bullir per uns 45 minuts o fins que estiguin fets. Vers la meitat de la cocció hi poseu un ramet de romaní.
.Quan els cigrons ja estiguin cuits, n’agafeu uns quants i juntament amb la patata els aixafeu de tal manera que tot quedi mes dens.
.Ho torneu a posar a l’olla, hi tireu la pasta (hauria de ser una pasta petita, podeu trencar uns quants espaguetis a trossets si no en teniu) i ho deixes bullir uns 10 o 15 minuts mes.
.Ho treuieu, hi afegeiu un raig d’oli i trossets de pa torrat i ja us ho podeu menjar!.
Son deliciosos!, ha de quedar com una sopa densa. Si la voleu abans de posar els cigrons a l’olla podeu sofregir una mica de ceba i espècies.
Que n’és de bo el limoncello! Els italians el veuen després de dinar per tal de polir l’ estomac i fer una bona digestió desprès d’un àpat abundant. A vegades, si estan contents, us l’oferiran al restaurant gratuïtament després de dinar.
Portar un bon limoncello italià a casa però cada cop és més difícil perquè amb les noves regles dels aeroports els hem de comprar al duty free, on no hi ha precisament el bo i millor.
Perquè no fer-lo a casa, doncs?.
Us donem la recepte del limoncelo. Fer un limoncell és molt senzill!.
Podeu personalitzar el vostre limoncello augmentant els dies de maceració, o canviant les proporcions de sucre i d’alcohol. Potser haureu de fer més d’una proba per trobar el limoncello que s’adapti al vostre gust. Aquestes son les nostres porcions.8 llimones (millor biològiques, per assegurar-nos de que no hagin estat tractades ja que en necessitarem la pell).
1kg de sucre
70 cl d’alcohol pur
1 litre d’aiguaTraieu la pell a les llimones i poseu-la a macerar amb l’alcohol dins d’un recipient tancat durant almenys 15 dies.
Dissoleu el sucre a dins l’aigua calenta i a foc lent.
Deixeu refredar.
Barregeu-ho amb la maceració de pell de llimona.
Coleu-ho.Serviu-lo ben fresc! és ideal per tancar un bon àpat i encetar una bona conversa.
Fer un bon cafè no és fàcil. No hi ha res com un cafè fet amb la tradicional moka o màquina de cafè italiana! El Nespresso està be quan es te pressa o es volen provar cafès amb gustos diferents. El millor cafè però és el que fem amb la maquineta de cafè tradicional. Voleu privar-vos de l’erupció perfumada? el soroll que fa el cafè quan surt i l’olor que desprèn fa que participin del plaer del gust altres sentits. Els rituals son també importants i el verdader cafè és el que arriba cada matí amb un rumoreig calent, afable, que diu: “ja sóc aquí!”.
Aquí teniu alguns secrets per fer un bon cafè.
.No rentar la cafetera. Tot i que pugui semblar estrany a Itàlia ningú neteja la màquina de cafè. La maquina de cafè s’esbandeix i prou.
.L’aigua no ha de sobrepassar la ratlla que hi ha a sota la vàlvula.
.L’aigua ha de ser bona, i no cal dir que també ho ha de ser el cafè!.
.La cafetera s’ha de tancar hermèticament, si surt aigua o aire pels costats malament! es perd l’aroma.
.Quan poseu el cafè a dins la cassoleta no l’apreteu, heu de formar una muntanyeta.
.La flama ha de ser molt baixa.
.Un cop surt el cafè obriu la tapa perquè no es crei vapor a dins la cafetera i en acabat apagueu de seguida el foc si no es crema el cafè!
Roma per un forat 