A La Garriga, el meu poble, per Corpus els infants es tiren clavells després de la processó que ha passat pel damunt de les catifes de flors, a Reus es tiren tomàquets el dissabte de Carnaval i en molts pobles catalans en les Festes Majors gent de totes les edats participen en una animada guerra d’aigua. Fa uns quants segles quelcom semblant passava a Roma. Passava a Piazza Navona, la Plaça més bonica del món.
La piazza era propietat dels Pamphili, no literalment però si de fet, ja que allà els Pamphili hi tenien el seu palau, la seva capella i una font magnifica que havien patrocinat ells. El 1652 Donya Olimpia, la cunyada del Papa Innocenci x (de la qual ja vam parlar en el text “El fantasma de la Papessa” del mateix blog) va tenir una pensada que esdevingué la diversió dels romans. Aprofitant la forma còncava que la plaça tenia aleshores i per calmar la xafogor de l’estiu, se li acudi transformar-la en un llac artificial i imitar les antigues naumàquies romanes. Les naumàquies, per a qui no ho sàpiga, eren les batalles navals. Aquestes es dugueren a terme a dins del coliseu i també en un edifici situat al costat del riu. En temps dels romans, però, eren batalles violentes en les quals participaven només els gladiadors. El 1600 en canvi foren batalles alegres, en les quals participava la noblesa i a les quals podia assistir el poble. Es duien a terme els caps de setmana d’Agost. En aquelles ocasions es tapava el forat de desaigua d’una font i en tan sols dues hores la Piazza ja era plena d’aigua. Aleshores començava un dels espectacles més estimat pels romans: arribaven carrosses duarades, guarnides i fantasioses, les carrosses dels senyors. Aquestes es guarnien com si de barques es tractes o de monstres marins… i a la llum de les espelmes o de les llums d’oli els senyors a la nit perdien la compostura, corrent d’un costat a l’altre de la Plaça i esquitxant-se mútuament.
Hi havia musica, venedors ambulants de tots tipus, gent a les finestres bocavadats…
La festa, però, era una festa reservada a la noblesa a la qual el poble podia assistir només com a espectador.
El 1865 un nou ordre permeté que també hi participés el poble, el qual hi participà amb molta joia!. Els romans es capbusaven dins d’ aquell enorme bassal, es treien la roba…la joia fou tanta que al cap d’un any hagué de ser abolida per sempre mes.
Fa estrany pensar que aleshores les diversions fossin tan fútils i ingènues! fins que un pensa en les nostres guerres d’aigua, d’ escuma, de tomàquets i de clavells…i s’adona que en el fons no eren tan diferents.
Roma per un forat 
Mil gràcies! Com sempre…. la MILLOR!!!!
Gràcies Georgina!!! 🙂