A campo dei Fiori cada matí hi ha un mercat. S’hi venen cols, espècies, fruita i cada cop més també productes per turistes. Diuen les guies turístiques que és un mercat popular tot i que qui en coneix la història també diu que és el mercat de la vergonya.
Què tenen de vergonyós les cols?, us preguntareu. Les cols en si res, si no fos que aquestes es venen als peus de l’escultura del frare dominic Giordano Bruno. Bruno, impertèrrit, amb la mirada ferma, s’alça enmig d’aquelles cols, d’ aquells pebrots virolats, donant austeritat a la festa de verdures, al reclam dels venedors de fruita.
Allí fou assassinat per la Santa inquisició quan la plaça no era encara un alegre mercat si no quan aquesta era el lloc a on s’executaven les penes capitals. Mori un fred 17 de febrer del 1600 cremat a la foguera per haver sostingut coses tan sensates com que l’univers és infinit i la pluralitat de mons dins d’aquest. La Santa inquisició li oferí el perdó si es retractava. Hauria estat fàcil salvar-se però Girdano Bruno preferí morir torturat. Mori per no haver volgut trair el seu pensament i esdevingué per aquest motiu el símbol de la llibertat de pensament, al mateix temps que l’escultura esdevenia el símbol de les injustícies de l’Església.
Aquesta fou realitzada després de la unificació italiana, quan les relacions entre Roma i l’església s’ enaspriren. L’artista fou un home de l’extrema esquerra, Ettore Ferrari, que en un primer moment dissenyà un Giordano Bruno amb el dit vers el Vaticà, desafiant. L’escultura que veiem ara és la segona versió, una mica menys agressiva, però amb el cap i la mirada vers la mateixa direcció.
L’escultura donà peu a nombrosos enfrontaments entre laics i cristians. El vaticà no volia de cap manera una escultura com aquella!, ho considerava un atac. El Papa Lleó XIII anuncià que abandonaria Roma si una estàtua semblant fos col.locada en aquella plaça. Hi hagué aleshores una manifestació d’estudiants al davant de l’escultura i finalment, malgrat les amenaces del Papa, l’erecció d’ aquesta fou aprovada. El 1889 es col·locà l’escultura enmig de la Plaça a despit de la forta oposició i les dures crítiques del vaticà. Lleó XIII va estar tot el dia agenollat al davant de l’estàtua de Sant Pere del Vaticà pregant. Pel que es veu resant entrà en raó i se li passà la rabieta perquè no es retirà a Austria com havia anunciat sino que finalment va romandre a Roma.
Cada any a partir d’ aleshores el 18 de Febrer hi ha una manifestació laica al davant de Giordano Bruno. Els romans li porten corones de flors per recordar que el pensament és lliure, que no pot ser empresonat. El pensament vola , com el gèlid aire de Febrer.
Aquestes manifestacions només s’interromperen durant el feixisme.
En temps de Mussolini alguns catòlics demanaren al Duce que retires l’escultura de Campo dei Fiori i que la substituís amb una capelleta. Mussolini s’hi negà, temerós d’aldarulls. Prohibí, però, les manifestacions al davant de l’escultura i per assegurar-se el tret resolgué el problema amb un mercat. Carxofes, bròquils romanescos, patates… qui volgués manifestar-se ho hauria de fer entre els enciams, esquivant les parades, els venedors, les mammes romanes… una solució brillant!.
No fa pas massa anys amb motiu dels 400 anys de la mort del filòsof de Nola l’assessor a les polítiques culturals de Roma organitzà una gran manifestació en record de Bruno. S’ havia d’instal·lar un entarimat de fusta al bell mig de Campo dei Fiori. Llàstima que no es pogué fer! la celebració en honor de Giordano Bruno es va haver de cancel·lar perquè per posar les tarimes s’havien de suprimir 4 parades de verdura i això suposava una pèrdua pels venedors…
No és estrany, per tant, que algú al davant d’aquelles parades plenes de queviures exclami: quins pebrots!
Roma per un forat 