El D’Artagnan de la Fontana di Trevi

D'artagnan

Un dels monuments més rentables de Roma és certament la Fontana di Trevi. És plena de desitjos però també de monedes. Tothom que la visita n’ hi tira com a mínim una. Qui no vol tornar a Roma? Roma és una ciutat que es visita més d’un cop.

La comèdia americana dels anys 50 de Jean negulesco three coins in a fountain, , va inaugurar el nou ritual de tirar-ne tres: una per tornar, una per trobar un nou amor i la tercera per casar-se.
Tot i que segons la tradició amb una n’hi ha prou.

Molta gent ja sap que cada cop que tirem una moneda a la Fontana di Trevi tornarem a Roma i donarem a més diners a la Càritas italiana. Cada setmana l’Ajuntament s’encarrega de recollir les monedes, que es destinen a obres de beneficència. Sabeu, però, quants diners es van recollir els sis primers mesos de l’any 2012? Doncs ni mes ni menys que 540.000 euros. Una fortuna!. El 2011 es van recollir 951.000 euros per tot l’any. La fontana di trevi és una gallina dels ous d’or.

Càritas afirma que és difícil poder dir quan es guanya mes per mes, el recompte no és fàcil de fer perquè molts turistes hi tiren monedes de països que no pertanyen a la comunitat europea i aquestes es canvien més endavant. Una manera de fer els càlculs aproximatius és mitjançant el pes de les monedes, cada mes s’omplen sacs de monedes i pel que es veu cada any aquests sacs pesen més i mes. El 2012 es van recollir sacs de monedes pel pes de 10.937 quilos.

Des del 2011  l’Ajuntament castiga a qui agafa una moneda de la Fontana amb l’arrest ja que una nova llei estableix que aquestes formen part del Municipi quan toquen el terra de la font. Com podeu ben imaginar això ha fet que el robatori de monedes hagi disminuït i també ha fet augmentar els ingressos.

Durant 20 anys, però, no va ser així. Les monedes de la Fontana di Trevi no estaven subjectes a cap llei i no pertanyien a ningú. Per aquest motiu més d’un s’hi capbussava per embutxacar-se els diners. A Roma els anomenaven “grattaroli” . El més famós de tots es deia Roberto Cercelletta. Durant 20 anys aquest “bon” home les reculli cada dia amb una pala i un sac. S’arremangava els pantalons i entrava a la Fontana de bon matí, entre les 5 i les 6, acompanyat de dos “socis”. Hi anava durant el canvi de torn dels vigilants, que dura uns 15 minuts o 20 minuts, i amb aquells 15 minuts feia un bon boti.

A vegades ni tan sols es preocupava dels vigilants i pel que es veu en tenia inclús algun de comprat, li passava comissió perquè no digués res. Quan la policia el descobria el feia sortir i li posava una multa però les multes no servien de gairebé res perquè el jutjat establia que les monedes eren objectes abandonats pels turistes i perquè el senyor en qüestió era un desocupat amb certificat d’invaliditat, el seguia un assistent social i era, en definitiva, intocable. Que era un desocupat és una manera de dir, és clar, perquè la Fontana era el seu negoci i la seva feina. Recollia monedes 6 dies a la setmana i el seté reposava. Reposava el Dilluns que era el dia que es recollien le monedes per la Càritas. La Càritas antigament recollia 2.500 euros cada mes, és a dir es quedava amb el poc que aquell “pobre” home deixava.

Els comerciants del barri, els policies i la gent que vivia a prop el coneixien tots. Era un home sociable, que parlava amb tothom fins que algú li trencava la girada i gosava dir-li que no es podien agafar els diners. Aleshores treia una fulla d’afaitar amenaçava, implorava, s’autolesionava i deia que aquells diners eren seus!. Per aquest motiu l’anomenaven el D’Artagnan de la Fonatan di Trevi, defenia la seva font amb l’espasa i la sang!. També li agradava deixar-se fotografiar pels turistes i es divertia posant per ells (sense cobrar).
Quan l’Ajuntament decidí donar els diners de la Fontana a la Càritas va anar a la Càritas a reclamar el que era seu; plors, crits, amenaces i fulles d’afeitar!.

El 2011 una llei establí que les monedes de la Fontana pertanyien a l’Ajuntament i d’aquesta manera es pogué arrestar finalment a d’Artagnan que des del cap de munt de la fontana di Trevi va protestar i es va ferir.

Un matí del 2013 D’artagnan fou trobat mort al seu llit, morí de mort natural es veu. En varen parlar tots els diaris, A Roma el coneixia tothom, fou degut a ell que es féu una llei ad hoc per evitar que ningú s’emportés les monedes de la Fontana. Aquelles monedes plenes de desitjos d’amor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s