L’ oracle

Clica aquí per veure l’oracle!

Finalment l’any 2014, finalment!. Qui sap a on ens portarà aquest any encetat amb tants bons presagis… A Roma vàrem rebre el nou any entre focs d’artifici i petards, com sempre. Ja gairebé ningú tira els mobles per la finestra com era costum fer abans, qui sap si se’n podran comprar de nous, però se segueixen menjant llenties, això sí. Les llenties porten diners, que ara mes que mai convenen.
A via dels Fòrums imperials els turistes sentien tocar les dotze mentre el cel s’omplia de colors i el Coliseu els recordava que malgrat que el temps passi hi ha coses que romanen. Al damunt de parets mil·lenaries es projectaven desitjos d’un bon any en diferents idiomes. Francesos, japonesos, grecs, russos, californians, mexicans, catalans… bevien spumante, joiosos. Els desitjos pujaven amb les bombolles. Ciutadans d’arreu del món esperaven junts la mateixa sort, com és just que sigui. També els que pertanyien a Països petits esperaven ser feliços. Ningú s’esperava però veure aquells desitjos escrits en català fora de casa, al costat del Coliseu, sota la llum dels coets, envoltats d’eternitat. Un “Feliç any nou!” també per nosaltres, sonor, lluminós, sota els estels. Dins del bressol d’occident Roma abraçava finalment  la seva filla, la nostra llengua antiga. No hi pot haver millors desitjos ni millors presagis que els que vénen d’ella, de Roma. Aquella frase brillà enmig de la nit més radiosa, com un oracle.