Un cervell a la capella Sixtina

És un dels molts misteris de les pintures de Miquel Àngel. Casualitat o no?.
El 1990, el doctor Frank Lynn Meshberger publicà un article al Diari de l’Associació Medica Nord americana explicant que les figures i ombres situades al de darrere de Déu Creador son una imatge anatòmicament molt precisa del cervell humà. S’hi distingeix també el nervi òptic.
El fet no ens hauria d’estranyar si pensem que Miquel Àngel era un bon coneixedor del cos humà, era un artista que disseccionava els cadàvers amb finalitats científiques i d’estudi de l’anatomia humana. Quelcom que estava prohibit però que molts artistes feien. Li calia conèixer el cos humà per dins per tal de poder-lo representar millor després. Ningú com ell el sabia representar. Miquel Àngel era capaç de representar un home en qualsevol posició. Quan el Papa li va encarregar la decoració de la capella sixtina li va demanar que pintes els 12 apòstols i Miquel Àngel s’hi va negar. Dotze apòstols eren pocs personatges! almenys per Miquel Àngel que en va representar tres-cents, tots en posicions diferents, tal era el seu domini del cos humà i de la representació del smúsculs!. Amb la seva pintura va portar a l’extrem les invencions o les descobertes fetes al Renaixement. A Florència es van inventar la perspectiva i ell la va superar pintant per primer cop un home tridimensional. Els homes que Miquel Àngel pinta al sostre de la capella sixtina son homes que surten del marc pictòric, s’asseuen al damunt de les arquitectures que ell pinta, amb els peus cap avall, com si aquestes fossin verdaderes. El que és més increïble és que aquesta tridimensionalitat s’obté no ja amb la perspectiva sinó mitjançant els volums i la representació dels músculs.
Tampoc ens hauria d’estranyar un cervell si pensem que estem en ple Renaixement i en ple humanisme, en un moment on l’home i la ciència es converteixen en el centre de totes les coses, en el qual desapareixen les pors irracionals de l’ època medieval. La raó s’apropia de l’home. Potser el Déu que apareix al sostre de la Capella crea un home intel·ligent. No només li dóna la vida sinó que també li dóna la intel·ligència.
Qui sap si Miquel Àngel volia representar el món de les idees del qual parlava Plató, ja que com és sabut Miquel Àngel era un neoplatònic…
Si fos realment un cervell se li podrien donar moltitud d’interpretacions. Deliberat o no la semblança amb un cervell, però, és increïble!..