A Roma hi ha centenars de museus. Alguns d’ells son verdaders temples de l’art i els visiten cada any milions de persones, altres en canvi son petits, íntims i els visita molt poca gent. N’hi ha per tots els gustos: museus d’arquoelogia, pinacoteques, de la pasta, de cera…
Avui volem parlar-vos d’un d’aquests museus. Us en parlem perquè és un Museu peculiar i misterios que no coneix gairebé ningú. Aquest Museu està dins d’una església Neogòtica anomenada Església del Sacro Cuore del Suffragio. La façana de l’església s’inspira al Duomo de Milà i és l’unic reflex d’arquitectura gòtica que te la ciutat.
L’església fou construïda el 1894 per un sacerdot francès anomenat Victor Juet, fundador de l’ Associació del Sagrat Cor de Jesus pel Sufragi de les Animes del Purgatori, amb la finalitat de pregar-hi per les animes del Purgatori. Un cop acabada hi hagué un incendi durant el qual alguns fidels veieren el rostre d’una dona trista i melancòlica entre les flames. El rostre d’aquella dona quedà gravat en una de les columnes de l’altar. Aquest fet fou interpretat pel sacerdot com la recerca d’ajut d’una ànima del Purgatori i en quedà tant impressionà que a partir d’aleshores dedicà tota la seva vida a buscar els signes que les ànimes del Purgatori deixen entre elsl vius per demanar ajut, misses i pregaries que les treguin del Purgatori.
El Museu està en una habitació situada al costat de la Sagristia i consisteix en un taulell rònec on s’hi exposen les empremtes deixades per les animes al damunt de vestits, llibres i objectes. Tot plegat està exposat de manera molt simple i poc escenogràfica, a vegades no s’exposa ni tant sols l’objecte original sinó tant sols la seva fotografia. No es vol impactar sinó documentar un fet i explicar-ne la història. Al damunt del taulell hi ha exposades només 10 peces, son les úniques declarades autèntiques per les autoritats eclesiàstiques.
Entre les peces exposades hi ha un coixí d’una monja del Monestir de Santa Chiara del Bambin Gesu a Bastia, prop de Perugia, amb l’empremte d’un dit. Els últims anys de la seva vida va patir molt degut a la seva malaltia, era tísica, i això li va fer desitjar la mort. Pocs dies després de la seva mort va aparèixer al convent per comunicar a una de les seves companyes que Deu l’havia castigat i l’havia enviat al Purgatori i demanar-li ajut.
D’Alemanya prove el signe d’una cremada identificada com l’empremte d’una mà al damunt del llibre “Imitacio de crist”. Aquest document és del 1800. Es diu que a Margarita Demmerlé de Ellingen li va comparèixer la sogra morta de part feia 30 anys demanat-li un pelegrinatge i la celebració d’algunes misses per la seva ànima. La difunta després d’això va aparèixer altre cop a Margarita deixant l’empremte que està exposada en el taulell per agrair-li les pregàries i comunicar-li que havia estat alliberada del Purgatori.
Al damunt d’un tros de roba hi ha l’emprempte d’una mà. Es diu que fou deixada el 1879 a Bèlgica per la senyora Leleux vint i set anys més tard de la seva mort. No aconseguia descansar en pau degut a la vida dissoluta del seu fill i va tornar per portar-lo pel bon camí. Ho va aconseguir ja que Josep Leleux va canviar radicalment, i inclús va arribar a fundar una congregació religiosa.
Això per posar només tres exemples. Si aneu a visitar el Museu en veureu d’altres de semblants i qui sap si us apareixerà també alguna ànima en pena del darrera del taulell!. Segons Victor Juet les ànimes del Purgatori vaguen pel mon molestant els vius per demanar-los que les ajudin a anar al Paradís i una aparició en una Museu i un Església semblants son ben possibles.
Roma per un forat 